Catalunya triomfant

Ala presa de possessió de Pere Aragonès com a president de la Generalitat, el moment culminant –i final– va ser la interpretació de l’himne de Catalunya a càrrec de Magalí Sare i Manel Fortià. Sare era la cantant i Fortià, el contrabaixista que més o menys l’acompanyava. Una interpretació espaterrant. En certs fragments, els segadors es van convertir en les segadores, sense tenir present que una segadora és una màquina agrícola emprada per segar, amb la qual cosa van aconseguir un to surrealista que ni les lletres d’Antònia Font. Pel que fa a la música, el ritme va desaparèixer, i en un himne el ritme és bàsic si la gent vol cantar-lo coralment. Un músic em diu que, “a la versió tradicional, quan diu bon cop de falç o segueu arran hi va un treset de corxeres i una negra i, carregant-se aquest treset amb una síncope, es van carregar el ritme”.

Fer versions gamberres d’himnes està molt bé. Jimi Hendrix en va interpretar l’americà a Woodstock amb una guitarra elèctrica. Excepcional. Serge Gainsbourg va fer una versió de La marsellesa en clau de reggae. De versions d’Els segadors n’hi ha un munt, incloent-n’hi una en heavy metal.

Però no s’interpreten mai en un acte de presa de possessió perquè, si es fa, s’assumeix que les institucions s’arroguen la distorsió i llavors la gamberrada perd tot l’efecte. És el que va passar dilluns al pati dels Tarongers. Una versió que volia ser revolucionària es va convertir en una exhibició penosa.

Els adjunto la versió d’Els segadors que molts amants de la farlopa cantaven a finals dels vuitanta amb una devoció semblant a la del paio de Måneskin durant la final d’Eurovisió, per si la necessiten per fer-se els originals en algun pròxim acte institucional.

Tothom dret, sisplau: “Els amics no em diuen res, / les marranes ni em saluden, / la papela s’ha acabat / i no hi queda ni una engruna. / No en queda res. / No en queda res, ni per una ratlleta./ No en queda res. / Els camells passen de mi, / no em contesten les trucades, / i el Bikini ja no hi és / per fer-hi una gorrejada./ No en queda res. / No en queda res, ni per una ratlleta”.

Ja ho sabeu: a disposar.

Fer versions gamberres d’himnes està molt bé