La Vanguardia (Català-1ª edició)
La CE exigeix a AstraZeneca indemnitzacions milionàries
“Ni tan sols va intentar respectar el contracte”, diu Brussel·les
Brussel·les busca als tribunals forçar AstraZeneca a lliurar dosis suplementàries de vacunes; intenta que siguin els jutges els que facin rectificar una farmacèutica que està incomplint els compromisos de manera flagrant. Els advocats de la Comissió Europea ho van explicitar ahir en l’audiència al tribunal de primera instància de Brussel·les, on van demanar compensacions milionàries si AstraZeneca no augmenta com a mínim en 20 milions extres les dosis a subministrar a finals de juny.
En concret, es reclama una compensació de 10 euros per dia de retard a partir de l’1 de juliol per cada dosi compromesa i no entregada. I són moltes les dosis pendents. Dels 300 milions a què obliga el contracte el primer semestre de l’any, només n’ha facilitat 30, i ha assegurat que n’aportarà 70 més abans del juliol. És a dir, un total de 100 milions, només un terç del firmat. Això explica la insistència de Brussel·les a arrencar almenys aquests 20 milions de dosis suplementàries.
Si no s’aconsegueixen aquestes dosis, el càlcul de la indemnització que demana Brussel·les és senzill de fer, i dona un resultat astronòmic: 200 milions d’euros per dia de retard. La veritat és que la Comissió Europea no persegueix una indemnització econòmica, sinó que utilitza aquesta amenaça per obligar AstraZeneca a lliurar més dosis que permetin assentar i reforçar el ritme de vacunació a la Unió Europea.
“AstraZeneca ni tan sols va intentar respectar el contracte”, va dir l’advocat de la Comissió Europea Rafaël Jafferali, i va acusar la farmacèutica d’haver venut diverses vegades la mateixa vacuna a diferents clients. La resposta de l’altra part va ser refugiar-se en la complexitat del procés de fabricació de vacunes. “Això no és un contracte per subministrar sabates o samarretes”, va afirmar el representant d’AstraZeneca, Hakim Boularbah. La seva defensa es basa en la clàusula d’“els millors esforços raonables” que figura al contracte. A parer seu, aquest apartat relativitza l’obligació de complir amb els calendaris fixats. No és el que opina la Comissió Europea, que argumenta que va acceptar aquesta clàusula perquè en el moment de la firma del contracte encara no se sabia si AstraZeneca aconseguiria la vacuna i seria aprovada per l’Agència Europea del Medicament (EMA), però que la farmacèutica no està fent els esforços requerits.
L’incompliment flagrant d’AstraZeneca és el que va provocar la crisi en el procés de vacunació els primers mesos de l’any quan Europa va veure amb impotència com els Estats Units i el Regne Unit no només l’avançaven en el ritme d’immunització, sinó que, a més a més, va sospitar que AstraZeneca prioritzava el Regne Unit en els seus lliuraments, i relegava partides que corresponien a la Unió Europea.
Ahir els advocats de la Comissió Europea van denunciar que vacunes produïdes a les fàbriques d’AstraZeneca del Regne Unit no es van enviar a Europa, malgrat que aquests centres de producció se citen al contracte firmat.
La batalla judicial de Brussel·les contra AstraZeneca té dos fronts. Un, el que ahir es va tractar, que es refereix a mesures d’urgència, amb la Comissió Europea intentant forçar el lliurament de més vacunes, i, en segon lloc, un altre procés més de fons sobre l’incompliment de contracte, que tindrà la seva primera audiència després de l’estiu.
Malgrat tots els incompliments, AstraZeneca és el segon subministrador de vacunes de la Unió Europa, després de Pfizer, la que porta el pes més important de la vacunació. Tot i això, de cara al futur Brussel·les no sembla confiar en AstraZeneca, pels problemes de subministrament i també pels casos de trombosis detectats, i la millor prova és que ni ha renovat el contracte ni hi ha indicis que ho faci.
“Això no és un contracte per subministrar sabates o samarretes”, respon l’advocat de la farmacèutica