La Vanguardia (Català-1ª edició)
La reducció d’aparcaments dispara les furgonetes en doble fila
L’augment de les tasques de càrrega i descàrrega en hora punta col·lapsa un espai molt disputat
El repartiment de mercaderies a establiments i particulars representa mig milió de desplaçaments diaris a Barcelona i no deixa de créixer, sota l’impuls del comerç electrònic. Les furgonetes i camions ja són un 20% de la circulació a la ciutat. Al seu torn, l’espai de càrrega i descàrrega disponible ha anat minvant els últims anys. Una equació complicada que dona com a resultat la imatge habitual de furgonetes aparcades en doble fila o amb mig vehicle sobre la vorera.
No ho fan per fastiguejar, sinó perquè no tenen cap altra alternativa en la seva feina diària. Segons un estudi d’observació elaborat pel RACC i els supermercats Bon Preu al llarg i ample de Barcelona, la meitat dels transportistes es veuen obligats a aparcar malament. El seu dia a dia és una lluita constant per un espai cada vegada més disputat i que no creix, al contrari. Les dades del mateix Ajuntament deUna mostren que les zones amb línies grogues disposades per a professionals s’han reduït un 30% durant l’última dècada. Per acabarho d’adobar, un 69% dels repartidors cada dia es troben usuaris no autoritzats aparcats a l’espai reservat per a ells.
La proposta de resolució del conflicte, segons el RACC, passa per racionalitzar els horaris de repartiment de mercaderies, que en la pràctica totalitat comencen en hora punta, a les nou del matí. “Hi ha marge per millorar la gestió”, resumeix el responsable de l’àrea de mobilitat del RACC, Cristian Bardají, basant-se en el fet que la meitat dels comerciants enquestats reconeixen que podrien canviar l’horari de recepció de mercaderies.
En aquest sentit, el repartiment nocturn es presenta com una solució per descongestionar l’hora punta. L’entrega al petit comerç que obre de deu a dues potser no té cap altra alternativa, però els grans establiments sí que podrien apostar per la descàrrega a última hora de la nit o a primera del matí, quan els carrers encara són deserts.
Per donar resposta a l’eclosió dels petits paquets repartits a domicili o a l’oficina, la gran solució seria la creació de microplataformes per al repartiment d’últim quilòmetre. Es tracta d’espais on es reben mercaderies en camions i furgonetes carregades i on uns gestors organitzen la distribució final a un radi proper mitjançant vehicles elèctrics o bicicletes de càrrega. Les proves pilot desenvolupades a prop de l’estació de França i al mercat del Ninot han demostrat des de fa anys que són viables. És especialment reeixit el cas del Born, on els grans vehicles tenen difícil moure’s. Un estudi municipal 48% són de fora de Barcelona les Corts 10%
FONT: va concloure fa dos anys que la congestió de Barcelona es podria reduir a la meitat amb 16 plataformes de repartiment d’últim quilòmetre a la ciutat. Tots els actors implicats ho saben, però ningú no fa res per potenciar-les. Per una raó o per una altra, res no avança i el problema s’eternitza.
Part del problema es pot deure
Un 20% de la congestió i un 40% de la pol·lució s’atribueixen al repartiment
Les plataformes d’últim quilòmetre són una sortida desconeguda però altament eficient
al fet que la proposta és una absoluta desconeguda, només un 2% han sentit parlar d’aquestes plataformes. Quan els professionals se n’assabenten un 61% es mostren favorables a la idea de poder descarregar en un magatzem central a cada barri i que des d’allà es faci la distribució micrologística fins a la seva destinació.
altra dada rellevant i preocupant que deixa l’estudi és que la meitat de vehicles comercials circulen buits o amb la meitat de la càrrega. La qüestió no té efectes únicament en la congestió de la circulació, sinó també en la qualitat de l’aire. Al voltant d’un 40% de les emissions derivades del trànsit a la capital catalana s’atribueixen a les tasques de repartiment. Per això el RACC considera urgent buscar fórmules de més eficiència i aprofitament dels trajectes amunt i avall de les furgonetes d’acord amb els comerciants. En aquest sentit, deixant de banda bars i restaurants que requereixen producte fresc, es qüestiona si és necessari que un mateix establiment hagi de veure tres vegades per setmana el mateix repartidor, per més petita que sigui la rebotiga.
Com totes les qüestions, el repte de la distribució urbana de mercaderies necessita una visió metropolitana, ja que la meitat