La Vanguardia (Català-1ª edició)
Acebillo i Martí xoquen entorn de l’urbanisme tàctic
L’ex-arquitecte en cap de Barcelona i el regidor de Presidència protagonitzen un intens debat sobre la reforma de l’Eixample
Corren temps apassionants, de qüestionament, de revisió i, sobretot, de debat. Tot està sobre la taula, tot està canviant. I el futur no havia estat mai tan en joc com en aquests moments.
José Antonio Acebillo, arquitecte que va ocupar diversos llocs claus a l’Ajuntament de Barcelona entre el 1981 i el 2003, i una de les veus més crítiques amb la implantació de l’urbanisme tàctic a la ciutat, i Jordi Martí, regidor de Presidència del govern de l’alcaldessa Ada Colau, ell sol tot un think tank dels comuns, van protagonitzar ahir al palau Macaya el molt intens Debat sobre l’urbanisme de la ciutat. La construcció de l’Eixample del futur, celebrat al fòrum Barcelona Tribuna i organitzat per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, l’Associació Espanyola de Directius (AED) i La Vanguardia.
Acebillo va arribar amb tacte, almenys ho va intentar una estona, però de seguida va cedir davant la llibertat que dona no haver d’edulcorar els pensaments. “No es pot especular amb el futur sense analitzar el present –va dir l’exarquitecte en cap enfundant-se de mica en mica el vestit d’enfant terrible–. I sobretot no es pot confrontar ecologia i economia productiva. L’únic model urbà vàlid parteix precisament d’evitar aquesta confrontació. I aquesta confrontació és una tàctica menor però de conseqüències molt greus que està fent servir el govern municipal d’una manera conscienciosa i intensa a l’Eixample. I això és molt greu. L’Eixample uneix els barris de Barcelona. Sense l’Eixample serien un arxipèlag. L’Eixample és l’espai urbà híbrid de residència i activitat econòmica més exemplar. Debilitar l’Eixample com a motor econòmic terciari de Catalunya és debilitar la nostra capacitat de reacció en els moments difícils”.
A més, Acebillo no va tenir pèls a la llengua a l’hora d’enumerar els mals que pot portar la gran superilla de l’Eixample que el govern de Colau està preparant: reducció de vendes dels comerços, menys oficines en funcionament, més atur...
Martí, en canvi, es va voler mostrar més conciliador. Almenys ho va intentar. Els comuns necessiten guanyar adeptes. “Jo subscric el model de la ciutat híbrida –va dir el regidor de Presidència de Colau, mirant de bastir ponts i de trobar els punts de trobada–. Els grans canvis de Barcelona sempre van venir sota l’impuls dels seus veïns. Ara mateix ens trobem dues circumstàncies molt importants: una emergència social i una altra de climàtica. Les desigualtats creixen des de fa anys. I també ens estem jugant la sostenibilitat del planeta. I la veritat és que les ciutats són les primeres generadores de contaminació. Els mapes de contaminació ens diuen que el diòxid de nitrogen es concentra a l’Eixample. Per les rondes, que es van fer per reduir el trànsit de la ciutat, cada dia passen tants cotxes com per l’Eixample, uns 350.000. No estem en contra de l’economia. On vol viure el talent? En ciutats carregades de cotxes o en ciutats amb zones verdes i una bona xarxa de transport públic? L’Eixample té 1,8 m2 de zones verdes per habitant, quan l’Organització Mundial de la Salut en recomana entre 10 i 15”.
I després de les presentacions i els primers temptejos vam passar al cos a cos i també a alguna picabaralla política. En realitat no podia ser de cap altra manera. En determinades qüestions és molt complicat no deixar-se portar per la calor del moment. Al cap i a la fi l’urbanisme també és política. “Miri –va deixar anar Acebillo–, no pots anar al matí a una manifestació pels treballadors de Nissan i a la tarda a una altra contra el cotxe”. “Avui el Portal de l’Àngel és la milla d’or del comerç barceloní –va respondre Martí–, i fa molts anys molts comerciants es manifestaven contra la seva conversió en zona de vianants”. “De debò que volem una ciutat subvencionada on tots siguem igual de pobres? Això és el que aconseguirà la vostra política de proletarització de les classes mitjanes”. “M’està dient que l’empobriment de les classes mitjanes es deu al que estem fent a l’Eixample?”. “No ens podem instal·lar en la cultura del no, el no als creuers, als hotels, a tot... mentre que altres ciutats esperen la seva oportunitat”. “Jo soc del grup del sí, d’un sí diferent. Ja fa massa temps que el nostre país està enfrontat”.
Perquè parlem del futur immediat de l’Eixample d’Ildefons Cerdà, de l’Eixample del segle XXI, de la transformació d’un dels cors de Barcelona i de la seva àrea metropolitana. Transformació? Modernització? Traïció? Un cop d’ull a les xarxes socials revela com una New Jersey en un xamfrà d’aquest districte fins i tot marca l’estat d’ànim de la resta de la ciutat.
En veritat el debat que ahir van protagonitzar Acebillo i Martí va ser la manifestació acadèmica d’una discussió ara com ara molt principal en tots els barris de Barcelona. Qui no té en aquesta ciutat una opinió ben formada, ja sigui a favor o en contra, de les noves voreres de color groc del carrer Consell de Cent, per posar un exemple? De sobte, moltíssima gent sap què és una sevillana, una barrera New Jersey, fins i tot un coixí berlinès. I al final del debat el mateix advocat Miquel Roca, que com a amfitrió i representant d’Amics del País es va mostrar neutral i objectiu, no va poder evitar preguntar-se si potser aquestes transformacions en bona mesura nascudes com a resposta a la pandèmia seran viables una vegada Barcelona recuperi la normalitat. “De moment tenim una simfonia de colors i d’obstacles, tenim un gran repte que genera passions”.