La Vanguardia (Català-1ª edició)
Així van oferir el primer patinet automàtic
S’està a punt d’oferir una demostració pública d’una novetat en la circulació urbana: el patinet automàtic. Ignoro si l’actuació havia estat anunciada, potser no era necessari, ja que el més mínim fet que interrompés la rutina o la monotonia podia suposar el pas de l’avorriment a la diversió.
Per poca curiositat que tingués el ciutadà, qualsevol es convertia en observador o simple tafaner. La prova, el repertori variat de tipus i de vestuaris. Aleshores la pressa no tenallava i es permetien aquelles interrupcions en la tasca que anaven a complir. No exagerava quan ho qualificava de diversió, ja que a sobre era un cabal d’informació per explicar als altres el que acabaven de presenciar.
La majoria apareixen fascinats a captar detalls de la novetat motoritzada. De moment són pocs els que han desviat la mirada al fotògraf, incloent-hi un dels muntats al patinet.
La notícia té lloc en plena vorera del passeig de Gràcia. Estem en el 1917. Els presentadors del patinet innovador van empolainats, un aspecte extern que interessa per estar a l’altura del que s’ofereix i s’exhibirà.
De moment l’escena consisteix en un posat, amb cavallet inclòs per immobilitzar bé i així facilitar la tasca al fotògraf.
El patinet històric, senzill i tradicional va afavorir la primera evolució: cap al 1915, i fabricat per una empresa dels Estats Units, es va llançar al
La presentació de la novetat es va dur a terme el 1917 a la vorera del passeig de Gràcia
mercat el patinet mogut per un motor de combustió alimentat amb gasolina. Va deixar així de ser una oferta dirigida com fins aleshores al públic infantil, ja que estava destinada als adults. El seu ús pretenia brindar un simple mitjà de transport o una millora en les condicions de treball.
El servei de correus, en un país amb enormes distàncies per recórrer cada dia, va provar d’incorporar-lo. Els militars el van començar a fer servir als seus campaments tan extensos. Els delinqüents, també: facilitava el pas per llocs estrets que impedien l’accés al cotxe de policia. La burgesia aviat va ser temptada per aquella moda, i en especial la dona, ja que no es resistia davant aquella oferta de llibertat i autonomia que proporcionava.
Algunes ciutats d’Alemanya, França o Anglaterra es van apuntar a la novetat gairebé tot seguit.
Mentre als Estats Units es feia servir el neologisme autoped, derivat del nom de l’empresa fabricant, a la primera notícia publicada a Espanya el 1927 s’incorporava el nom patinette i també velopié.
La seducció gratificant de circular sense normativa i només sota l’antull personal va quedar minvada quan es van multiplicar els controls necessaris a mesura que augmentaven els automòbils. Aquell encant es va esfumar i aquell patinet va caure en l’oblit.
Fins avui...