La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més de mil presos troben feina en plena pandèmia
Gràcies a Reincorpora, un programa de La Caixa i Interior
L’Alí, en Jaime, la Lidia, en José... Són noms propis de persones que un dia van tenir una ensopegada amb la Justícia i que gràcies a una empenta que van rebre quan necessitaven més ajuda van sortir del pou i van reprendre les seves vides quan van tornar a trepitjar el carrer.
Tot gràcies al programa Reincorpora, un pla d’integració laboral dirigit a reclusos al final de la condemna, quan estan a un pas de la llibertat. És una iniciativa en què uneixen esforços la Fundació La Caixa i el Ministeri de l’Interior i que no ha parat màquines durant la pandèmia.
Més de 2.400 persones privades de llibertat han participat l’últim any en aquest programa d’integració. Les coses no eren gens fàcils per la crisi sanitària, però aquesta iniciativa ha demostrat que té molt bona salut. La prova? En aquesta conjuntura tan complicada per la covid s’han tancat més de 1.000 contractacions, com les que al seu dia van signar la Lidia, en José, en Jaime i l’Alí.
I una altra molt bona notícia. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, van subscriure ahir un nou acord per un import de 4,2 milions d’euros per donar continuïtat a Reincorpora. La rúbrica arriba quan es compleix una dècada de la posada en marxa d’aquest programa, que en aquests deu últims anys ha facilitat itineraris d’inserció social i laboral a 15.846 interns.
“Amb una dècada de trajectòria, el programa ha evidenciat la seva importància i els bons resultats que té aquest suport en la reinserció sociolaboral dels interns”, afirma Isidre Fainé, satisfet per haver renovat l’acord amb Interior “per continuar donant oportunitats de futur a aquestes persones”.
Com la que es va donar al seu dia a en José després d’haver pagat el seu compte pendent amb la Justícia. “Aquest programa em va ajudar a reprendre les regnes de la meva vida”, deia agraït aquest home de La Rioja. O l’oportunitat que es va donar a l’Alí, a qui es va buscar feina en plena pandèmia en una empresa catalana. Era una tasca difícil per la conjuntura, però al final amb Reincorpora li van trobar una feina i l’Alí, tal com ell mateix ha confessat, no podia estar més content. “M’he redescobert a mi mateix”, repetia quan va començar aquesta nova vida.
Una altra història de superació l’ha protagonitzada a Alacant en Jaime. Després de passar gairebé tres dècades a la presó, va accedir a una feina gràcies a aquest programa. I també ha estat en plena pandèmia. “Abans no tenia gens de ganes de somriure; ara sí”, confessa.
Aquestes històries no es podrien explicar si no hi hagués un programa com Reincorpora, amb què col·laboren entitats socials de tot Espanya especialitzades en l’atenció a aquests presos al final de la condemna. Es marquen itineraris personalitzats de reinserció i un tècnic s’encarrega d’acompanyar aquests presos durant tot el procés. “Aquest acompanyament –afirmen a la Fundació La Caixa– els permet millorar habilitats i reforçar els valors que facilitaran el seu camí cap a la integració social i laboral”.
Els mil contractes tancats aquest any de pandèmia han estat en els sectors de l’hostaleria, la construcció, l’agricultura i la ramaderia, la neteja, la logística, el comerç i la gestió de residus.
Grande-Marlaska i Isidre Fainé renoven un acord de 4,2 milions d’euros per reinserir més reclusos
L’operació Salveu en Wally s’està veient frustrada. Gairebé una setmana després que aquesta balena grisa del Pacífic extraviada al Mediterrani aparegués en aigües de Mallorca, el cetaci –vist profusament al litoral espanyol– no dona més senyals de vida. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha posat tots els mitjans a disposició dels tècnics de seguiment i rescat, però en Wally, malalt i perdut, no es deixa veure.
L’últim albirament del cetaci va ser dimecres. Des d’aleshores s’han repetit els avisos d’espontanis que asseguren que l’han vist, però cap testimoni no es considera fiable, o bé perquè no hi ha proves documentals o bé perquè les fotos són de mala qualitat. En Wally, originari del Pacífic Nord, fa setmanes que és al Mediterrani sense poder recuperar el rumb. Sense alimentació adequada i exhaust en una migració erràtica, la situació de l’animal es considera “dramàtica”, segons ens explica el veterinari José Luis Crespo, cap de l’àrea de conservació de la Fundació Oceanogràfic de València.
Per aquest especialista, és molt possible que l’animal “estigui vivint els últims dies”, ja que considera gairebé impossible que pugui arribar a l’estret de Gibraltar i tornar al seu hàbitat (entre el Pacífic Nord i l’Àrtic).
Tot és hostil aquí per a les balenes grises, que s’alimenten de petits invertebrats del fons del mar després de filtrar els fangs que recullen amb enormes glopades. En les seves migracions (entre Califòrnia i l’Àrtic, per exemple) és normal que perdin grans masses corporals i de reserves de músculs i greixos, però aquesta minva era molt acusada la setmana passada, visible als costats de la columna vertebral, a la regió cervical o a les escàpules, des d’on s’articulen les aletes, explica José Luis Crespo.
La dificultat per actuar en el salvament d’un cetaci d’aquestes característiques (un exemplar jove, de 2 anys, i uns 8 metres de longitud) es deu a la falta de precedents. Els equips de rescat estan acostumats a salvar dofins o tortugues, però no hi ha precedents ni logística per a un animal d’aquestes dimensions. Per analogia a la manera com s’hauria d’actuar si es tractés d’un dofí que acabés malalt i encallat en una platja, una opció molt plausible seria l’eutanàsia. Però sentir-se assetjat i ser perillós.
Els seus últims moviments coneguts van generar sorpreses, com quan es va introduir a l’estuari del riu Xúquer. Va ser una actitud semblant a la que va mostrar quan es va plantar a la desembocadura del Besòs mirant riu amunt. L’animal –que es mou en zones costaneres– pot trobar més aliments i nutrients a les desembocadures, però també pot sentir que les aigües fluvials més fredes el conviden a recuperar el seu rumb migratori perdut.
“No seria estrany que l’animal ja s’hagués mort”, diu Crespo, per qui tampoc no es pot descartar que reaparegui d’aquí uns quants dies, atès que ja ha donat prou proves de resistència. Quan una balena mor, s’enfonsa i és típic que reaparegui flotant, ja que els bacteris que la degradaven produeixen gas, cosa que, sumada a la dilatació de la seva zona ventral, les fa emergir. “Però, si els predadors actuen abans que es produeixi el gas acumulat de la balena, es quedaria al fons, i no la veuríem més”, alerta Crespo.