La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Temporada Alta ataca la crisi amb un rècord de muntatges
Coprodueix espectacles de Korsunovas, Rigola, Castellucci, Liddell o La Veronal
kov, Matthias Pintsch, Nuno Coelho o Anja Bihlmaier. I solistes: Sheku Kanneh-Mason, Pierre-Lauren Aimard, Pablo Barragán o Marco Mezquida i María José Llergo (amb una obra d’Enric Palomar).
La participació en més d’un projecte d’alguns músics propiciarà retrats d’artista: el mateix Adès dirigirà l’OBC i s’asseurà al piano per a un Winterreise amb el tenor Ian Bostridge, que al seu torn cantarà un Britten. A la violinista escocesa Nicola Benedetti se la podrà apreciar en cambra però també interpretant Mozart. I Denis Kozhukhin, aquest fenomen rus del piano, actuarà al Festival Rakhmàninov al març, amb la integral de concerts, mentre que un altre astre del teclat com Nicolai Lugansky interpreta els preludis i Études tableaux. I alerta al tàndem en recital de Kozhukhin amb la deessa del violí Janine Jansen.
El cicle de grans orquestres internacionals comptarà amb l’esforç d’Ibercamera i BCN Clàssics, que porten l’Orquestra del Mariïnski i les simfòniques de Stuttgart, Viena i Düsseldorf amb els seus titulars: Valéry Gergiev, Teodor Currentzis, Andrés Orozco-Estrada i Ádám Fischer. I en solitari, els pianistes Ievgueni Kissin i András Schiff.
A banda de l’esforç de gestió, la sala ho ha tingut “tot de cara” per remuntar la crisi que ha provocat la pandèmia. Si torna a la casella de la temporada 2019-2020 és gràcies al compromís de les administracions consorciades per sufragar les rèmores de dèficit estructural, i a la inversió que suposarà la cocapitalitat Madrid-Barcelona aquest 2021.
A més neix, ara sí, el Cor de L’Auditori: 24 veus, amb Xavier Pastrana de líder. Arrenca a cappella amb Manuel Oltra i altres obres de Joan Magrané (que n’està gestant una per a cor, orquestra i veu solista sobre poemes de Goethe). I sonarà La pesta de Gerhard en col·laboració amb el Cor de Cambra del Palau i el Lieder Càmera, que ja es dissol.
El Festival Mozart Nits d’Estiu tindrà batutes com Trevor Pinnock, Laurence Equilbey i Dani Espasa, i entre els solistes, la famosa Patricia Petibon i el violoncel·lista Kian Soltani. En cambra destaca el Quartet Casals i el Quatuor Hanson. Jordi Savall completarà la integral de Beethoven (la 6a i la 7a, ja que la 8a i la 9a van al Liceu) i farà la seva lectura del Rèquiem de Mozart. Ah, i Dani Espasa dirigirà Vespres d’Arnadí en l’única òpera: Amadigi di Gaula de Händel en la veu de Sabata i Rial.
VENDA D’ENTRADES A entradasdevanguardia.com
% DESCOMPTE CLUB VANGUARDIA
Davant la crisi, rècord de produccions. Si la pandèmia ha castigat durament el sector escènic, ahir el Festival Temporada Alta va presentar els 26 títols que produirà o coproduirà en la seva pròxima edició, el nombre més alt en els 30 anys d’un certamen convertit fa temps en un referent del sud d’Europa. Unes produccions que inclouen noms com ara Oskaras Korsunovas, Angélica Liddell, Romeo Castellucci, La Veronal –amb el fabulós Sonoma, que al juliol es veurà al festival d’Avinyó–, La Calòrica, Àlex Rigola, Clàudia Cedó o Mal Pelo, i que es podran veure del 8 d’octubre al 13 de desembre en una programació també monumental i que en total s’acostarà als 90 espectacles.
El director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, assenyala que feia falta energia extra “per aixecar opcions diferents” ara que millora la situació. Unes produccions que segueixen les apostes del festival durant els últims anys. D’una banda, un fort impuls a la creació contemporània “en el sentit ampli, que no només és fer coses molt marcianes, sinó també portar a escena un text escrit avui, com ara I només jo vaig escapar-ne, de Caryl Churchill”, assenyala. De l’altra, “intentar oxigenar l’escena local” i internacionalitzarla, amb col·laboracions entre grans artistes europeus i creadors del país: l’obertura del festival, coproduïda amb el Teatre Lliure, unirà el gran director lituà Oskaras Korsunovas amb actors com Julio Manrique i Carme Sansa al clàssic de Txékhov L’oncle Vània. Un Korsunovas que assenyala que aquesta peça sobre el temps perdut no serà lenta, com les
DÈFICIT ESTRUCTURAL Si L’Auditori pot tornar al model 2019-2020 és pel compromís de les administracions
dirigia Stanislavski, sinó amb el temperament de “personatges sempre al caire de l’abisme”.
Entre les coproduccions hi haurà teatre, dansa, circ –els francesos Cirque Aïtal muntaran el seu gran envelat i Circ eia proposarà Nuye, una exploració de la parella– i espectacles en línia, com ara un vídeo de la poeta Juana Dolores sobre el porno. Una de les apostes fortes serà el nou text de Josep Maria Miró, El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, un monòleg en què Pere Arquillué, dirigit per Xavier Albertí, donarà vida a set veus de diferents edats. També es veurà Bros, de Romeo Castellucci, una obra sobre l’obediència en què els actors rebran instruccions per auriculars. Angélica Liddell recordarà el cantant flamenc Manuel Agujetas a Terebrante i Clàudia Cedó, que actualment triomfa al TNC amb Mare de sucre, farà teatre verbatim –el que replica les paraules de testimonis reals– amb membres del seu equip d’Escenaris Especials.
EL QUE VA RELEGAR LA PANDÈMIA El retorn al simfonisme i la música coral compta amb el debut, ara sí, del Cor de L’Auditori