La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘Twin Peaks’ a Kamtxatka
La nord-americana Julia Phillips debuta a la novel·la amb la desaparició de dues nenes a la inhòspita i fascinant península russa
No ho feu!”. Però de res no serveixen els crits del lector, ja que a La desaparición (Sexto Piso), ho vulguem o no, dues germanes pugen ingènuament al cotxe d’un desconegut, que s’ofereix a portar-les a casa. Estem davant el fulgurant debut novel·lístic de la nord-americana Julia Phillips (Montclair, 1989), que, sota el canemàs d’una història d’intriga, ofereix un retrat de com el rapte de les nenes afecta els habitants –especialment les dones– d’una petita comunitat rural de la volcànica península russa de Kamtxatka, on les frustracions i silencis dels personatges van traçant un relat que és alhora paisatgístic, social i psicològic. “Volia que es notés, sobretot, l’absència”, afirma Phillips, per videotrucada des de Nova York.
Renoi si es nota: no només han desaparegut les noies, sinó un país sencer (la Unió Soviètica) i fins i tot una illa. També “la gent pot perdreho tot, veure esfumar-se les seves feines i el seu sentit de la vida. Viuen en la precarietat”. Kamtxatka va ser “durant bona part del segle XX una base militar de la flota del Pacífic, un territori tancat a la gent que només es va obrir després del col·lapse de l’URSS”, afirma l’autora, que hi va viure com a estudiant de rus. “Només sabia –diu– que volia escriure una història ambientada allà, amb molts personatges per mostrar el màxim de situacions. Vaig arribar sola, i la sensació de vulnerabilitat, dependència i perill que vaig sentir es va traspassar al llibre”.
“Només descric el moment més interessant en la vida de cada persona i després passo a una altra. I narro com l’actitud de la gent, les expectatives o presumpcions poden conduir una investigació criminal a una banda o a una altra. El crim no passa en un buit sinó en una societat en què cada dia els uns fan mal als altres. El segrestador ha crescut allà, això és el que fa por”. Perquè “tots els personatges ocupen un lloc o un altre de l’ampli espectre de la violència, la punta de l’iceberg de la qual és la desaparició. Tenim una altra desapareguda que no es va investigar, veiem un ampli ventall de crueltats quotidianes, hi ha violència en com es parlen els personatges, en com s’exerceix el poder”.
Les danses folklòriques o les artesanies amb ossos i fusta brillen en una novel·la que, malgrat aquesta ambientació, està protagonitzada per joves. “Traço una frontera entre els que recorden l’URSS i els que només han conegut la federació russa i el neocapitalisme”.
Al poble els russos són l’ètnia majoritària i “concentren la riquesa i el poder davant els indígenes, la cultura dels quals és menyspreada”.
“Allà encara és normal trobar-te óssos quan fas un pícnic o quan vas a pescar”, comenta l’autora
De fet, sense adonar-se’n, escrivint d’aquella comunitat llunyana i sacsejada per un fet traumàtic, “vaig acabar escrivint del meu país, són els mateixos temes”, amb elements com la paranoia, “que fa que deixis de veure tot el que no t’obsessiona”. L’atmosfera recorda algunes de les seves sèries favorites, com Twin Peaks o Fargo, on la investigació importa, però fascinen altres coses.
És normal trobar-se óssos quan fas un pícnic, allà a Kamtxatka? “És molt normal, sobretot si pesques”, somriu.