La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bardem contra Berlanga
Fernando García
La relació en aparença afable i amistosa entre Juan Antonio Bardem i Luis García Berlanga ocultava un conflicte entre rivals. El respectat cineasta i militant del PCE que era Bardem no “va facilitar les coses” a qui en principi passava per més simpàtic però menys sòlid cineasta valencià García Berlanga, a qui el madrileny “va fer força la traveta, sobretot fora d’Espanya”. Això és una cosa que, passats seixanta anys, “ja es pot explicar sense problemes”, va considerar qui va ser testimoni d’aquestes hostilitats alhora que aprenia dels dos col·legues sordament enfrontats, el també director, escriptor i acadèmic Manuel Gutiérrez Aragón. Va ser durant la presentació de la seva cinquena novel·la, Rodaje (Anagrama), a la RAE.
L’acció de Rodaje transcorre en sis dies d’abril del 1963, a Madrid. El personatge central és un jove guionista que assisteix a reunions del PCE a casa de Bardem i al rodatge d’El verdugo,de Berlanga. La tragicòmica pel·lícula es va rodar al mateix temps que l’esquerra espanyola es mobilitzava per evitar l’afusellament del dirigent comunista Julián Grimau: una coincidència terrible que va marcar l’autor de la novel·la. “Jo començava en el cinema quan Berlanga explicava la història d’un home –el protagonista, encarnat per Pepe Isbert– que en mata un altre per conservar casa seva mentre a la vida real s’executa una persona.
Abans d’aquesta execució, les formacions de l’esquerra intentaven consensuar una carta per convèncer Franco que signés el perdó. Hi va haver un fort debat sobre si l’indult s’havia “de pregar o exigir”. Els redactors “només estaven d’acord en una frase: ‘Els sotasignats, profundament preocupats...’”, va recordar Aragón. El públic va somriure amb recança sense que la presentadora de l’acte,
Els redactors de la carta pel perdó a Grimau només estaven d’acord en una frase, recorda Aragón
Pepa Fernández, s’hagués d’esforçar gaire per lligar caps entre aquelles dissensions i les d’avui.
Aleshores Berlanga se sentia “perseguit” pel polititzat Bardem, que li feia pagar la falta de compromís partidari... El realitzador valencià no va somiar mai que la seva pel·lícula, “que ni tan sols va poder estrenar en cap cinema de la Gran Via”, es convertiria en un clàssic. “L’hegemonia de Bardem ja s’eclipsava, però Berlanga no ho va tenir fàcil, esclar que no”. Qui ho diria.