La Vanguardia (Català-1ª edició)
D’intocable a vulnerable
Yates destapa la debilitat de Bernal, que pateix per primera vegada en un port
No hi ha res més preuat al ciclisme que el respecte dels rivals. Que els contrincants pensin que no tens punts febles i es dediquin a anar a roda. Que el gran grup et vegi i et miri com a infal·lible. I els que se suposa que han de lluitar amb tu gairebé s’autocensurin en els atacs, que no s’atreveixin, tement que la fúria del líder sigui temible si se’l provoca. Aquest acatament reverencial el va perdre ahir Egan Bernal. N’hi ha prou amb un esvaniment, un petit desmai, un mínim defalliment, perquè tot se’n vagi en orris. Perquè la cortesia caigui.
A tres quilòmetres de la meta, al port de Sega di Ala, es van encendre totes les alarmes a l’Ineos i al Giro es va obrir una nova cursa. Va ser llavors quan Bernal va entrar en crisi. El ritme en l’ascensió de Simon Yates va destapar la debilitat de la maglia rosa, que va començar a cargolar-se. No és que no pogués seguir el britànic, és que es quedava fins i tot del seu company Daniel Felipe Martínez, que es girava, l’animava i li indicava que es dosifiqués. De sobte, el majestuós campió es va fer de carn i ossos. La imatge del patró explotant va remetre a Indurain al santuari d’Oropa.
El paper de Piotr Ugrúmov el va interpretar Yates, que va començar l’etapa a més de 4 minuts del líder. Amb el seu estil de saltirons va marxar amb Almeida cap endavant. I tot i que no atraparien l’irlandès Dan Martin (Israel), que va culminar (per poc, això sí) una magnífica escapada i ja pot dir que ha guanyat etapes a les tres grans voltes, el seu ímpetu va servir per desemmascarar Bernal.
Caldrà començar a mirar al cel cada matí quan els ciclistes obren les cortines dels seus hotels. Si el cel està tapat i amenaça pluja, el colombià és intocable. Vola a les muntanyes. Ho va demostrar a Campo Felice i després al Passo di Giau. El primer dia es va vestir de rosa. En la segona jornada, dilluns, abans de la jornada de descans, semblava que sentenciava la cursa.
Però i si surt el sol? Vigila si el termòmetre puja, perquè el líder es torna vulnerable. La calor no li prova al còndor colombià. Va patir a l’última etapa dolomítica per primera vegada a les muntanyes del Giro. Va cedir 53 segons, més quatre de bonificació. I el més important: va deixar de ser infal·lible. Una cosa que cal tenir en compte als dos finals en alt als Alps que queden (demà i dissabte), a més de la crono de Milà.
“Se m’ha fet molt dur”, va confessar Bernal a la meta. “Els últims quilòmetres eren molt costeruts i Yates estava més fort que jo. He preferit quedar-me amb Caruso, que és el segon, i no córrer riscos”, va dir el líder sobre la seva tàctica. “Estic content per no haver perdut gaire temps amb Yates. Ha estat un mal dia, però només he perdut uns segons. Continuo tenint avantatge”, va voler veure la part positiva el colombià.
La jugada li va sortir gairebé perfecta a Simon Yates i el BikeExchange, que va fer dures les pujades. Així és la vida del gregari.
Mikel Nieve va celebrar el seu 37è aniversari treballant per al seu cap de files. Va valer la pena. Yates se situa tercer a la general. Amb el seu atac va eliminar Vlassov, Carthy o Bardet, que sort en van tenir de trobar l’ajuda d’abnegats companys com Pronski, Bettiol i Storer, respectivament, que els van posar un bon ritme.
Però les curses no només es decideixen a les pujades. Les baixades també juguen. Al descens de San Valentino, penúltim port, hi va haver una caiguda a la cua del grup favorits. Van tastar l’asfalt dos dels gregaris de Yates, el mateix Nieve i el seu company Schultz. Però també se’n van anar a terra fins a tres ciclistes del Trek, entre ells Ciccone, el seu líder. I la frenada va desequilibrar Evenepoel, que va passar per sobre de la barrera de seguretat.
La trompada del jove belga va recordar el seu accident a l’agost a Il Lombardia. Llavors va ensopegar en un pont de pedra i va caure al buit. Es va trencar la pelvis i va estar més de vuit mesos sense competir. Tornava al Giro, amb aspiracions –que ja havia perdut–, però caure en un altre descens. Aquestes coses es queden al subconscient. Va arribar a la meta però avui ja no sortirà.
Per a la general el damnificat era Ciccone, sisè. L’italià va contactar però amb mal al canell esquerre. Quan era a prop, va haver de canviar de bici. Tots els esforços els va pagar a la pujada final: s’oblida de les opcions de podi després de perdre 8 minuts.