Panxes buides

Només 2 dels 15 jugadors del Barça han guanyat l’Eurolliga

Seguint la lògica guardiolista de la síndrome de la panxa plena, segons la qual els equips atipats d’èxits poden tenir minvada la fam competitiva, el Barça de Sarunas Jasikevicius hauria de ser un ferm candidat a l’Eurolliga 2021. No només perquè el màxim trofeu europeu no acaba a les vitrines del Museu President Núñez des de fa més d’una dècada (2010) –la secció blaugrana que més s’està demorant–, sinó també perquè la majoria dels components de l’equip, 2 dels 15 jugadors, mai no l’ha guanyat.

De la plantilla barcelonista actual només Nick Calathes i Cory Higgins saben què és aixecar una Eurolliga, al marge de l’entrenador. El base grecoamericà la va conquerir amb el Panathinaikós el 2011 –també li queda lluny–, i l’escorta dels Estats Units la va guanyar amb el CSKA de Moscou fa dos anys, en l’última edició de la final four que es va disputar, al Buesa Arena de Vitòria.

Així doncs, malgrat la desena de nacionalitats de procedència i llengües d’aquesta mini-ONU que és el vestidor del Barça, l’idioma comú que tots entenen és la fam per guanyar l’Eurolliga.

Dels 13 jugadors que no l’han guanyada mai pocs han tingut gaires possibilitats de conquerir-la. Crida l’atenció que a dos dels blaugrana més emblemàtics, a més de veterans, Pau Gasol (40) i Nikola Mirotic (30), els falta el títol més important del bàsquet continental. A l’hispanomontenegrí se li va escapar dues vegades amb el Reial Madrid, a les finals del 2014 (Maccabi) i 2015 (Olympiacos), a més de la final four del Sant Jordi el 2011, i com que el 2014 va emigrar a l’NBA ja no hi va tenir més opcions. I al pivot de Sant Boi li queda llunyíssim la seva única participació, el curs 2000-2001, quan era un esprimatxat de 19 anys al Barça d’Aito García Reneses.

“Estic molt content i amb moltíssima il·lusió de tenir l’oportunitat de guanyar un títol tan important que no he pogut guanyar en la meva carrera, per diferents circumstàncies, per haver viscut una primera etapa al Barça i després per haver passat tants anys a l’NBA”, explicava Pau Gasol

abans de volar a Colònia. “Cada títol és especial i únic, i d’aquest cal intentar gaudir-ne i anar-lo a buscar. Tant de bo sapiguem estar a l’altura d’aquest moment i puguem guanyar aquest títol”, expressava el de Sant Boi per recordar que en el seu extens palmarès emmagatzema anells de l’NBA (2), lligues ACB (2), Copes del Rei (1), medalles d’or en Mundials i Europeus i medalles olímpiques amb la selecció, però li falta l’Eurolliga.

En la recta final de la seva carrera, i amb els Jocs de Tòquio a l’horitzó, per a Gasol el pas pel Barça (hi va redebutar el 9 d’abril, després de dos anys lesionat a l’NBA) és com tornar-se a sentir esportista d’alt nivell. “Em motiven els grans partits i moments, i he vingut a ajudar l’equip a guanyar els dos títols que falten de la temporada; tenim l’oportunitat de fer-ho i espero aportar el meu granet de sorra”, deia Gasol, que per triomfar a Colònia recepta “estar al màxim mentalment, concentrats, preparats i amb ganes de menjar-s’ho tot. Això no és un playoff, si perds el primer partit te’n vas a casa, cal sortir amb un respecte enorme al rival”.

Entre els seus companys es barreja la inexperiència i la fam dels debutants a la final four, com ara els joves Bolmaro i Sergi Martínez, o com el capità Pierre Oriola, Kyle Kuric, Rolands Smits i Artem Pustovi; i l’espina clavada d’alguna participació sense èxit, com el cas de Víctor Claver (amb el Lokomotiv Kuban), Hanga (Baskonia), Davies (Zalgiris), Westermann (CSKA) o Àlex Abrines, l’únic blaugrana supervivent de l’equip de Xavi Pascual que va disputar l’última final four, la del 2014 a Milà.

Capítol a part mereix Sarunas Jasikevicius, que sí que sap què és guanyar l’Eurolliga. De fet, el lituà persegueix la cinquena corona, la primera com a entrenador. Sent jugador en va guanyar quatre: amb el Barça (2003), dues amb el Maccabi i una amb el Panathinaikós; és l’únic jugador que l’ha guanyada amb tres clubs. I en cas que ara l’aconsegueixi a la banqueta del Barça seria el quart que aixeca l’Eurolliga com a jugador i com a tècnic. Una fita que només van aconseguir mites com Armenak Alatxatxan, Lolo Sainz i Svetislav Pesic. Així doncs, Saras també té la panxa buida com a tècnic...

“Tant de bo sapiguem estar a l’altura d’aquest moment i puguem guanyar aquest títol que em falta”

El lituà es pot convertir en el quart que guanya l’Eurolliga com a jugador (en té 4) i com a tècnic