La directora de Black Lives Matter dimiteix sota l’ombra de la corrupció

Patrisse Cullors, cofundadora del moviment, nega que s’hagi enriquit

Com en qualsevol corporació dels Estats Units, l’ombra de la corrupció també es projecta sobre Black Lives Matter.

Encara que no cotitza a Wall Street, sí que disposa del seu acrònim identificatiu: BLM.

Patrisse Cullors, de 37 anys, no s’havia imaginat mai que aquella etiqueta que va llançar el 2013 (#Black Lives Matter), per reclamar que les vides negres importen, es convertiria en crit de protesta global, en moviment de drets civils i en empresa.

Ahir va ser l’últim dia que va exercir com a directora executiva de la institució, després de gairebé sis anys. Cullors va anunciar que deixa l’organització que va cofundar enmig d’una campanya d’assetjament llançada pels conservadors i les crítiques rebudes des d’altres organitzacions de negres.

La seva marxa es produeix quan hi ha hagut un creixement massiu en el suport a BLM, dins i fora de les fronteres dels Estats Units, després de gairebé una dècada de lluita contra les injustícies racials i la brutalitat policial. Però la seva dimissió arriba seguint la controvèrsia sobre la finances de la institució i les sospites pel que fa a la riquesa personal de la fins ara responsable executiva.

El patrimoni de l’activista va rebre un escrutini especial el mes passat després que es va informar que era propietària de quatre cases. El valor total dels immobles depassaria els tres milions de dòlars, pel cap baix.

La fundació va revelar a Associated Press al febrer que el 2020 va recaptar 90 milions de dòlars. Les donacions es van disparar després de la mort de George Floyd, a Minneapolis, sota el genoll del policia blanc Derek Chauvin, una defunció de què aquesta setmana s’ha complert el primer aniversari. Aquest cas va causar la internacionalització de les protestes.

L’organització va començar el 2021 amb un balanç de més de 60 milions de dòlars. Aquest era el seu compte de resultats, una vegada que va invertir prop d’un terç dels seus actius en despeses operatives, subvencions a altres organitzacions implicades en la causa racial i en donacions caritatives.

Al timó d’aquesta gestió s’hi ha situat Cullors, que va assegurar que la seva marxa no es deu ni al setge del trumpisme –els seguidors de Trump qualifiquen aquest moviment de marxista o terrorista– ni a les crítiques de l’entorn propi.

Va assegurar que s’aparta de

Fa un mes es va informar que disposava de quatre cases per valor de més de tres milions de dòlars

BLM per dedicar-se a altres projectes. Entre aquests projectes figuren el llançament del seu segon llibre i el desenvolupament d’un acord televisiu amb Warner Bros. “He creat la infraestructura i el suport, i els elements i els fonaments, així que me’n puc anar”, va afirmar. I va remarcar que aquest és “el moment”.

L’origen de Black Lives Matter es remunta al 2013. El ciutadà George Zimmerman, que es va atribuir el paper de policia en una comunitat de Florida, va ser absolt de la mort de l’adolescent negre Trayvon Martin, que anava desarmat. A Zimmerman, fusell en mà, li va semblar sospitós aquell adolescent perquè portava posada la caputxa.

Aquella mort i aquella impunitat van tocar la fibra a molts. L’activista Alicia Garza va escriure un post a Facebook titulat “Una carta d’amor als negres”. La seva amiga Patrisse Cullors la va compartir amb l’etiqueta #BlackLivesMatter. Una altra col·lega, Opal Tometi, va dissenyar el web de BLM i la seva plataforma a les xarxes socials.

A l’hora de la seva marxa, Cullors va insistir que els atacs de la dreta han intentat denigrar la seva personalitat, però que no han tingut èxit. “No va funcionar amb els paràmetres que la dreta pensa de mi”, va remarcar.

En les seves declaracions va afirmar que la seva decisió l’havia planejat des de feia més d’un any i no té cap relació amb les queixes que va fer mal ús de les donacions per aconseguir propietats. No hi ha proves que suggereixin que ho hagi fet.

L’agenda de la fundació continua sent la mateixa, erradicar el supremacisme blanc i construir institucions que afirmin “la vida”, va subratllar en el seu comunicat de comiat. Però dins del moviment

L’activista va ser qui va llançar l’etiqueta #Black Lives Matter el 2013 amb el cas de Trayvon Martin

s’han sentit retrets perquè la fundació hauria d’haver destinat més diners a atendre les famílies víctimes de la violència uniformada.

A la gestió de Cullors li atribueixen que no va donar prou accés a recursos a aquelles persones que afrontaven el trauma i la pèrdua. Que va posar més l’ull en el negoci que en la tragèdia.