El cap de la tribu herero rebutja que no hi hagi compensacions directes

mes. Berlín no va voler mai que s’utilitzés l’expressió “reparacions per crims de guerra” o compensacions, ja que podrien obrir camí a una cadena de demandes individuals. En comptes d’això, Berlín va advocar sempre per un acord entre els dos governs per finançar ajuts al desenvolupament que beneficiessin les dues ètnies.

Les comunitats herero i nama tindran un paper clau en la decisió sobre a què es destinaran els fons, va assegurar el ministre alemany Maas. La majoria de fons aniran a infraestructures, aprovisionament d’aigua, sanitat i programes educatius, i constitueixen una partida a part de la cooperació general alemanya al desenvolupament a Namíbia.

Però els descendents de les comunitats massacrades fa un segle –els representants de les quals van estar en contacte amb els negociadors namibians, però no van participar de manera directa en les converses amb Alemanya– exigien indemnitzacions individuals. El cap suprem herero, Vekuii Rukoro, va rebutjar ahir l’acord acordat pels dos governs perquè no inclou el pagament de compensacions directes. “Això és un gat negre a la bossa en lloc de reparacions per un crim de lesa humanitat; cap africà que es respecti a si mateix no acceptarà tal insult en la nostra època d’una nació europea que es diu civilitzada”, va dir Rukoro a Reuters.

Els hereros i els names, ètnies minoritàries al país, sempre han sentit que el seu Govern, dominat per l’ètnia majoritària ovambo, no defensava bé els seus interessos. Per això el gener del 2017 els seus líders van presentar una demanda contra Alemanya en un tribunal de Nova York, en virtut d’una llei dels Estats Units que permet als estrangers litigar als Estats Units per greuges comesos fora del país. Els demandants exigien el pagament de reparacions directes per als descendents hereros i names, però el març del 2019 el tribunal novaiorquès va desestimar la demanda.

A començaments de juny, el ministre Heiko Maas anirà a la capital de Namíbia, Windhoek, a firmar la declaració formal, que haurà després de ser ratificada pels parlaments de tots dos països. “Estic content i agraït que hagi estat possible aconseguir un entesa amb Namíbia sobre el capítol més fosc de la nostra història comuna”, va afirmar Maas ahir en la seva declaració institucional sobre el primer genocidi del segle XX, ara ja oficialment considerat com a tal també a Alemanya.