La Vanguardia (Català-1ª edició)
Lukaixenko agafa el salvavides de Putin en plena pugna amb la UE
Amb Bielorússia aïllada, Rússia té avantatge per impulsar la integració de totes dues
Encara que Aleksandr Lukaixenko hagi exacerbat el Kremlin en el passat amb vaivens i equilibris entre Occident i Rússia, Vladímir Putin sempre hi és per llançar-li un salvavides en els moments més complicats. Ahir el va rebre a Sotxi enmig del nou estira-i-arronsa del líder bielorús amb la Unió Europea i altres països occidentals, escandalitzats per la desviació d’un avió comercial de Ryanair diumenge passat i la detenció d’un periodista dissident que el règim bielorús havia posat a la diana.
Lukaixenko es va presentar a la cita amb un maletí “amb documents confiscats” que volia mostrar al seu únic aliat per donar suport a la seva versió de l’escabrós incident que des de la UE qualifiquen de “segrest” i, segons l’oposició bielorussa, demostra la disposició del règim a utilitzar qualsevol mètode per eliminar-la.
El líder bielorús va carregar les culpes de la crisi als països occidentals. “Intenten desestabilitzar la situació fins als nivells de l’agost de l’any passat”, va dir a l’inici de la trobada a Sotxi, al mar Negre.
Lukaixenko es referia a les massives protestes que van esclatar després de les fraudulentes eleccions que, de nou, va tornar a guanyar amb més del 80 % dels vots. Desenes de milers de bielorussos, en un país de 9,5 milions d’habitants, no es van creure els resultats oficials i van sortir a manifestar-se gairebé diàriament a les principals ciutats del país. Els dies de més afluència, a Minsk van arribar a aplegar-s’hi 200.000 manifestants.
La policia de l’autoritari dirigent va respondre utilitzant la força en una repressió sense precedents des de la seva arribada al poder, el 1994.
Segons les organitzacions de drets humans, la policia va practicar unes 35.000 detencions. Uns 400 presos polítics continuen a les presons bielorusses i, segons les autoritats de Minsk, s’han obert unes mil causes davant els tribunals.
“Està clar el que els amics occidentals volen de nosaltres. Què cal discutir? Però no hi ha muntanyes que els bolxevics no hagin pres. Nosaltres també ho acceptarem”, va emfatitzar desafiador el president de Bielorússia.
El 23 de maig les autoritats de Bielorússia van obligar un avió de Ryanair que volava d’Atenes (Grècia) a Vílnius (Lituània), a desviarse de la seva ruta i, escortat per un caça Mig-29, a aterrar a Minsk al·legant haver rebut un avís de bomba. Després, la policia va detenir el periodista dissident Roman Protassévitx, 26 anys, i la seva nòvia, Sofia Sapega, de 23 i nacionalitat russa.
Acusat d’haver organitzat aldarulls massius, Protassévitx podria ser condemnat a 15 anys de presó.
La rocambolesca maniobra ha escampat la por entre l’oposició bielorussa a l’exili. “El règim està disposat a qualsevol mesura i mètode per fer-nos callar”, ha dit Stepan Putsila, amic de Protassévitx, amb qui va fundar el 2015 el canal de Telegram Nexta, important font d’informació durant les protestes. També ha provocat indignació entre els països occidentals. La UE intenta aïllar Bielorússia per l’aire, amb la prohibició a l’aerolínia Belavia de sobrevolar cel europeu i la recomanació a les companyies europees d’evitar l’espai aeri bielorús. Ara prepara també sancions econòmiques.
Rússia s’ha posat del costat de Lukaixenko des que va esclatar aquesta crisi. Ha assegurat que Bielorússia està disposada a la transparència i ha descrit com a “sorprenent” la reacció dels països occidentals. El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, els va acusar de “demonitzar” les autoritats de Minsk. La portaveu Exteriors, Maria Zakhàrova, va acusar la UE de tenir diverses vares de mesurar. Putin va incidir en aquest mateix argument i va recordar a Lukaixenko davant de les càmeres l’incident que es va produir el 2013, quan Àustria, a petició dels EUA, va obligar a aterrar l’avió en què anava Evo Morales, per la sospita que s’hi estigués amagat l’exanalista de la CIA Edward Snowden. “Van obligar l’avió del president bolivià a aterrar, el van treure de l’avió i després, res, silenci”, va dir Putin.
La reunió de Sotxi, prevista abans de l’incident, tenia per objectiu afers principalment bilaterals. Rússia té especial interès a avançar cap a una integració més gran entre tots dos països. Precisament aquesta qüestió va originar tensions entre tots dos socis des de finals del 2019, perquè Minsk, que creu que això augmentaria la seva dependència de Moscou, va trepitjar una altra vegada el fre. Lukaixenko va tibar tant la corda que quan van esclatar les protestes l’agost del 2020 no semblava clar que Putin li llançaria el salvavides. Però finalment el va rebre el 14 de setembre, també a Sotxi. La situació actual, amb un Lukaixenko afeblit, dona avantatge a Putin en aquesta qüestió.
El president bielorús visita el seu soci amb un maletí de “documents confiscats”
Moscou critica els països occidentals i els acusa de voler “demonitzar” el Govern de Minsk