Al-Assad rep la felicitació de l’Iran, Rússia i la Xina pel seu 95,1% de vots

Sense suspens i sense sorpreses. Baixar al-Assad s’ha atribuït la reelecció com a president de Síria per set anys més, amb un increïble 95,1% dels vots. Per als seus dos semidesconeguts rivals, seleccionats per a l’ocasió, només ha deixat les engrunes. Així ho va comunicar dijous a la nit el president del Parlament sirià.

L’anunci va desencadenar celebracions amb petards a mitjanit a la plaça dels Omeies de Damasc i al cor de la Síria alauita, a Tartus. Una celebració amb molts funcionaris i poquíssims joves, en un país econòmicament extenuat. La participació hauria estat d’un 78,6%, malgrat la pandèmia.

Moscou es va referir a la victòria del seu aliat, encara més pronunciada que el 88% obtingut el 2014. Rússia, la Xina, Veneçuela i l’Iran van felicitar ahir el guanyador. El president rus, Vladímir Putin, amb un calorós missatge per al seu protegit: “Els resultats han confirmat plenament la vostra alta autoritat política i la confiança dels vostres conciutadans”. L’Iran, amb elogis a “la participació massiva” en el que veu com “una etapa important en la instauració de la pau”.

Per milions de refugiats i exiliats, es tracta d’una penosa pantomima. Només els països amics havien estat convidats a enviar-hi observadors.

No així l’ONU, ni la UE, la diplomàcia de la qual, en boca de Josep Borrell, deplora “que no es van complir cap dels criteris d’un vot genuïnament democràtic”, “perjudicant” així la recerca d’una solució “sostenible” per a la situació del país.

Tot i això, antics enemics com la Unió dels Emirats Àrabs o l’Aràbia Saudita –a prova de frau electoral per absència d’eleccions– ja es preparen per tornar a obrir les portes a l’autòcrata de Damasc. Els primers van reobrir la seva ambaixada fa un parell d’anys, i els segons han iniciat els contactes. El cap de la intel·ligència saudita ha visitat Síria aquest mes, i el ministre sirià de Turisme ha trepitjat aquesta setmana l’Aràbia Saudita després d’una dècada d’ostracisme.

A la regió, només el discret aliat d’Al-Assad, l’egipci Abdul Fattah al-Sissi, és més generós amb si mateix, atribuint-se el 97,1% dels sufragis en la paròdia de presidencials del 2018. No en va tots dos comparteixen enemic intern, la confraria dels Germans Musulmans.

Tot i això, el general Al-Sissi és un nouvingut en comparació amb la dinastia republicana dels Assad, amb més de mig segle al capdavant del règim del partit Baas, entre el mort Hafiz al-Assad i el seu fill Baixar. Els dos rivals d’aquest últim sobre el paper han estat un antic exviceministre en el seu gabinet, Abdul·lah Salum Abdul·lah, i el cap d’un petit partit “de l’oposició patriòtica”, Mahmud Ahmed Marei, que ha quedat segon, amb el 3,3% del vot.