La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més mesos de presó per a Jimmy Lai, icona de l’oposició de Hong Kong
La Xina prohibeix per segon any consecutiu la vetlla per la matança de Tiananmen
El moviment prodemocràtic de Hong Kong continua sent l’objectiu de la implacable justícia xinesa. Ahir el magnat dels mitjans de comunicació i conegut activista Jimmy Lai va ser sentenciat a 14 mesos més d’empresonament pel seu paper en l’organització d’una manifestació no autoritzada durant l’1 d’octubre del 2019. Set prominents figures més de l’oposició prodemocràtica també van rebre condemnes de fins a 18 mesos de presó pel mateix delicte. Tots ells s’havien declarat culpables setmanes abans durant la celebració del judici.
Als seus 73 anys, Lai ja és a la presó, on compleix condemna per la seva participació en dues manifestacions il·legals més aquell mateix any, un 2019 que es va caracteritzar per diverses protestes antigovernamentals que moltes vegades van degenerar en enfrontaments violents. Entre totes les sentències, l’empresari afronta una vintena de mesos a la presó.
Lai, fundador de l’imperi digital Next Digital, s’enfronta així mateix a almenys dos càrrecs més relacionats amb la llei de Seguretat Nacional imposada el juny del 2020 per Pequín a l’antiga colònia britànica. La norma, que castiga delictes com el de secessió, subversió o terrorisme, preveu penes de fins a cadena perpètua per als casos més greus.
Fins ara, Lai és una de les figures més rellevants d’entre el centenar d’arrestats per, suposadament, haver violat la norma.
Entre la resta de condemnats ahir hi ha dues figures clau en el marc de les organitzacions que van ser darrere de les manifestacions més nombroses: Figo Chan, coordinador del Front Civil de Drets Humans i condemnat a 18 mesos de presó; i Richard Tsoi, de l’organització Aliança de Suport a Hong Kong als Moviments Patriòtics i Democràtics de la Xina, castigat amb una pena de 14 mesos en suspens (no haurà d’ingressar a la presó si no comet cap delicte en aquest període de temps).
Altres sentenciats coneguts van ser els exdiputats Lee Cheuk Yan, Leung Kwok Hung i Albert Ho (18 mesos cadascun) o l’expresident del partit Lliga dels Socialdemòcrates, Avery Ng, al qual li van caure 14 mesos. Com
Lai, els dos primers ja són a la presó pel seu paper en altres manifestacions.
Segons es va poder escoltar al tribunal, malgrat que la policia havia negat el permís per celebrar una manifestació aquell 1 d’octubre (dia nacional a la Xina), els acusats van animar la població a unir-se a una marxa en què alguns d’ells també van participar.
L’elevada presència policial va degenerar en greus enfrontaments entre els manifestants i les forces de l’ordre. El cap dels uniformats va qualificar en el judici aquella jornada com “un dels dies més violents i caòtics de Hong Kong”.
Per la jutgessa del cas, Amanda Woodcock, la decisió té un caire “dissuasiu i correctiu”, ja que, encara que els acusats van demanar als assistents que la marxa fos pacífica, aquesta era una idea “ingènua i irreal” atesa la tensió que s’havia viscut durant aquell període.
La sentència a Lai es va fer pública dues setmanes després que les autoritats li congelessin els actius, incloent-hi els comptes bancaris i la seva participació del 71% en l’empresa editora Next Digital.
Segons l’agència Reuters, el cap de l’oficina encarregada d’aplicar la llei de Seguretat hauria enviat diverses cartes a les sucursals dels bancs HSBC i Citibank en què els amenaçava amb fins a set anys de presó si mantenien oberts comptes de l’empresari.
Les mesures van ser justificades immediatament com un intent d’evitar l’ingrés en els comptes de Lai de fons procedents de l’exterior amb els quals es pogués apuntalar la comptabilitat del tabloide Apple Daily,
Els tribunals xinesos justifiquen les condemnes pel seu caràcter “dissuasiu i “correctiu”
L’Administració ha congelat els actius bancaris de l’empresari de la comunicació i ha amenaçat els bancs
de Next Digital, un diari de línia crítica amb el Partit Comunista xinès i els seus aliats hongkonguesos, sobre els quals té posat el punt de mira.
La sentència d’ahir arribava l’endemà que la policia de la ciutat prohibís per segon any consecutiu la celebració de la vetlla en memòria de les víctimes de la matança de Tiananmen, prevista per al proper 4 de juny.