La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’encara fugitiu Rambo belga
En només dues setmanes, Jürgen Conings ha passat de ser un militar pràcticament desconegut a convertir-se en la persona més buscada de tot Bèlgica; un malvat perillós per la gran majoria, un heroi per algunes minories d’extrema dreta i els moviments antivacunes. L’espectacular dispositiu policial i militar per localitzarlo continua vigent sense donar el més mínim resultat, i Conings continua amagat al bosc, o almenys allà és on se centren les recerques.
Tot va començar el 18 de maig quan aquest tirador d’elit de 46 anys i amb experiència en zones de guerra com Bòsnia, Kosovo, el Líban, l’Iraq i l’Afganistan va desaparèixer després de robar armes de la caserna on estava destinat i deixant dues cartes en què indicava la seva determinació de no deixar-se agafar viu.
A partir d’aquell moment, només s’ha trobat el seu vehicle abandonat, al bosc d’Hoge Kemper, a prop de la frontera amb Holanda i Alemanya. A l’interior, hi havia quatre llançacoets i un dispositiu trampa que els artificiers van haver de desactivar. No es tractava de cap bomba, sinó d’unes bengales de senyalització que la policia creu que haurien pogut provocar un incendi que acabés en explosió.
La troballa va subratllar la perillositat del soldat fugiu i va fer centrar les recerques en la reserva natural on es va trobar el vehicle. “Temem que vulgui dur a terme accions violentes, sigui contra ell mateix o contra altres persones, però els possibles objectius no estan clars”, va declarar el fiscal Eric van Duyse.
Mentrestant, la seva fugida ha provocat unes quantes reaccions, i alguns es poden anotar en l’haver d’un antisistema, com li agrada presentar-se a Conings. D’entrada, forçant el viròleg de referència a Bèlgica, Marc van Ranst, a haver de traslladar-se a un refugi secret sota protecció policial. És un dels potencials objectius del militar i hi ha indicis que els primers dies va estar rondant a prop del seu domicili.
El viròleg Van Ranst és un lluitador nat que no es talla. La nit d’aquest dimarts a dimecres va entrar en un compte Telegram on es reuneixen els partidaris de Conings sota l’explícit títol d’“Als 1 man Acher Jürgen! (tots com un sol home amb en Jürgen!)”. “El nivell és proper al 0, però es podia esperar una mica més d’un grup de suport al terrorisme”, va escriure de manera provocadora el viròleg amb el seu propi nom, però amb una connexió anònima, provocant reaccions sulfurades dels participants.
Tot i això, Van Ranst reconeix que els cansa haver de viure amagat, tant a ell com la seva família. “És especialment dur veure en Milo, el meu fill de 12 anys, viure això”, es queixa en declaracions al diari Le Soir. També afegeix que, malgrat que està acostumat a les crítiques i les amenaces, que l’han assetjat repetidament des que va assumir un gran protagonisme mediàtic amb la pandèmia, “m’enutja que aquesta gent pensi que Jürgen Conings és un heroi i que Marc Van Ranst és un bastard”.
Un altre punt que s’ha marcat el Rambo belga és posar en evidència algunes fallades del sistema. Els serveis d’intel·ligència havien detectat les seves simpaties per l’extrema dreta, les seves amenaces proferides en xarxes socials, i fins i tot l’havien qualificat d’“extremista potencialment violent”, i
“M’enutja que pensin que ell és un heroi i jo un bastard”, diu el viròleg Marc van Ranst