ERC atraparia avui el PSC, però Junts retrocediria i la CUP guanyaria vot

El CEO situa un empat entre PP i Vox, mentre que Cs podria desaparèixer

Les enquestes no deixen de sorprendre mai. El Govern independentista català paga la factura de la interinitat i la discòrdia entre els socis amb un suspens severíssim a la gestió: un 3,39. Tot i això, segons l’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, Esquerra atraparia ara el PSC, amb un empat en vots (tot just dues dècimes d’avantatge per als republicans), mentre que Junts retrocediria lleugerament (més de dos punts) i la CUP, la tercera pota del trípode independentista, sumaria fins a tres escons més.

El resultat d’aquesta combinació paradoxal entre un Govern a què suspenen més d’un 40% dels mateixos votants i una millora dels suports electorals d’ERC i la CUP seria una majoria independentista reforçada. La suma dels escons d’aquest signe al Parlament oscil·laria entre 75 (ara sumen 74) i un màxim de 78. Els de Pere Aragonès afegirien fins a quatre diputats als 33 que van aconseguir el 14-F, mentre que Junts en podria perdre una xifra semblant (i passaria de 32 a 28). Al seu torn, la CUP en podria aconseguir fins a dotze, davant els nou actuals. Molt possiblement l’elaboració de l’enquesta mentre es firmava el pacte de govern entre Esquerra i Junts ha permès detectar una certa reactivació del vot secessionista.

Enmig d’aquest nou avanç de l’independentisme, assistit per una participació que augmentaria en nou punts, el PSC també milloraria el còmput de vot (en gairebé un

SÍ

NO 3,88

FONT: 3,87 punt) i d’escons. Dels 33 actuals passaria a entre 34 i 35. Així mateix, els populars de Pablo Casado duplicarien resultat després de rematar Ciutadans, que amb un 2,4% dels sufragis quedaria segurament fora de l’hemicicle. Concretament, Cs es mouria en una forquilla d’entre zero i dos diputats (en va obtenir sis el 14-F), mentre que el PP aconseguiria fins a set escons (al febrer en va obtenir tres) i es posaria a l’altura de Vox.

Per la seva part, la ultradreta perdria 1,5 punts i podria cedir entre tres i quatre diputats dels onze que va aconseguir als comicis del febrer. A partir d’allà, i malgrat la millora de socialistes i populars, i el manteniment dels comuns (que pràcticament repetirien el seu resultat del 14-F), els detractors de la independència podrien cedir fins a quatre escons del seu còmput global al Parlament i caure a un total de 57, davant els 61 actuals.

Aquest nou retrocés de les forces contràries a la secessió contrasta amb els indicadors sobre el suport a la independència. Si al sondeig del gener el rebuig de la ruptura amb Espanya s’imposava per un marge d’una mica més de tres punts, en aquesta última enquesta sobre context polític el marge s’amplia fins a vorejar els quatre punts. Gairebé un 49% dels catalans es mostren en contra de la secessió, davant un 45% que hi continua donant suport.

De fet, l’opció d’una Catalunya independent manté el suport estable d’un terç dels catalans, mentre que, davant un menú de possibilitats més ampli, gairebé un 30% aposten per l’actual estatus autonòmic i un de cada quatre consultats optarien per una Espanya federal.

Aquest conjunt d’indicadors es registren en un context de percepcions més aviat lúgubres sobre la situació política i econòmica de

La factura de la interinitat: suspens sever al Govern, que cau a un 3,4 ara, des del 4,2 del gener

Catalunya i Espanya, però esmorteïdes per un cert optimisme, més en l’àmbit de l’economia que de la política. En aquest sentit, la valoració col·lectiva dels polítics catalans pateix una altra davallada (del 3,9 del desembre al 3,4 ara), mentre que la nota conjunta dels líders espanyols es manté estable en un abismal 2,7.

Finalment, l’enquesta indaga el vot en unes eleccions generals, un escenari que mantindria Esquerra i PSC al capdavant, seguits de Junts i sense registrar grans canvis. Ara bé, els comuns podrien perdre més de tres punts i tres escons –alguns dels quals engrossirien les arques de la CUP–, mentre que el PP i Vox millorarien resultat a costa de la desaparició de Ciutadans.