El preu de canviar de nom

Fins a vuit conselleries s’hauran d’adaptar aquesta legislatura a les noves denominacions

Mai en les dotze legislatures anteriors, des del 1980, no hi havia hagut tants canvis de noms als departaments de la Generalitat. Fins a vuit són els que varien al nou Govern que presideix Pere Aragonès en relació amb el que va encapçalar Quim Torra. Els canvis solen obeir a unes determinades prioritats polítiques, en aquest cas les que han fixat ERC i JxCat en el pacte per a aquest mandat, però comporten un dany col·lateral que normalment queda invisibilitzat: el preu de posar-ho en pràctica.

Quant costarà, doncs, modificar els noms de vuit conselleries? Cada modificació implica canviar, com a mínim, els rètols (exteriors i interiors) dels immobles que ocupen, les estampacions dels veabans hicles –les que en tinguin– i tot el material d’oficina en què aparegui el nom del departament (papers, cartes, sobres, targetes, carpetes, bosses, tampons...), sigui físic o sigui ara també informàtic. Les variacions s’hauran d’aplicar, en concret, a les dues conselleries que tenen una denominació completament nova, com és el cas de les d’Igualtat i Feminismes i Recerca i Universitats, i en les sis que la modifiquen, entre les quals hi ha les de Polítiques Digitals i Territori, Empresa i Treball, Acció Exterior i Transparència, Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i Drets Socials.

Menció a part mereix el departament que va associat amb la vicepresidència del Govern i la denominació de la qual inclou els dos conceptes. En aquesta legislatura és el de Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori i en l’anterior va ser el de Vicepresidència

i Economia i Hisenda. De manera que, d’una banda, la conselleria que en aquest mandat portarà exclusivament el nom d’Economia i Hisenda haurà de fer igualment algunes adaptacions i, de l’altra, l’abans totpoderosa àrea de política territorial i obres públiques es queda, amb l’absorció de Territori i Sostenibilitat, sense departament propi per primera vegada. La tradició, sigui com sigui, indica que, en època de canvis, internament s’intenta fer servir tot el material possible fins que s’exhaureixen les existències

de dur-los a terme, mentre que externament, de cara al públic, les modificacions, en canvi, sí que s’han d’implantar de manera immediata.

El cost d’aplicar tots aquests canvis en vuit conselleries és difícil de calcular per endavant. Però hi ha un precedent que pot servir de guia. El 2003, quan Pasqual Maragall va arribar a la presidència de la Generalitat al capdavant del primer tripartit entre PSC, ERC i ICV-EUiA i després que amb Jordi Pujol els departaments fossin compartiments estancs i pràcticament inamovibles, hi va haver les primeres modificacions significatives en els noms, a més, de dues conselleries emblemàtiques: Sanitat va passar a dir-se Salut, i Ensenyament va passar a dir-se Educació. Dos canvis que encara avui es mantenen i que aleshores van costar 160.531 euros (117.095 el primer i els seus organismes adscrits i 43.436 el segon), segons va detallar qui en aquell moment era el conseller en cap, Josep Bargalló, en resposta a una pregunta per escrit del PP al Parlament.

La xifra no es pot traslladar automàticament als moviments que s’hauran de dur a terme en aquesta tretzena legislatura i pressuposar que serà quatre vegades més gran, perquè cada cas és diferent. Però que tindran una incidència, per mínima que proporcionalment sigui, en els comptes de la Generalitat és una cosa que es dona totalment per descomptada.

El 2003, amb el primer tripartit, passar d’Ensenyament a Educació i de Sanitat a Salut va costar 160.531 euros