La Vanguardia (Català-1ª edició)
La nova veu del PSC al Parlament
Podria haver estat advocada, pianista o actriu còmica, o fins i tot dedicar-se a la docència, treballar en una caixa d’estalvis o entrenar un equip de bàsquet. Tots aquests pals els ha tocat Alícia Romero (Caldes d’Estrac, 1976), però als 17 anys va picar a la porta de la seu del PSC a Mataró i, sense pensar-ho llavors, va ser un pas definitiu en el futur d’aquesta diputada a qui Salvador Illa acaba de confiar la coordinació del grup socialista al Parlament. Romero, portaveu econòmica a les últimes legislatures i de tarannà dialogant, és des del març la nova portaveu socialista a la Cambra, càrrec en què posarà el seu accent, com sempre ha fet.
La cita amb Romero és al seu despatx del Parlament, dijous d’aquesta setmana. El PSC és el grup majoritari, amb 33 diputats. A la legislatura passada eren el quart grup i ara lideren l’oposició, la meitat s’estrenen i tenen cap nou –Illa–. Tocarà ressituar-se, més feina per a Romero. “En Salvador em va dir que obríem una etapa, per al retrobament i el diàleg, hem de ser molt exigents però de manera constructiva, el PSC és un partit de govern i està per transformar, no per obstruir la vida política”, assegura. Parla com una metralleta, enllaçant una idea amb una altra.
Va estudiar en un col·legi de monges a Mataró i després als Salesians. Abans d’acabar l’EGB ja era delegada de classe. “El director em deia que era la defensora de les causes perdudes, perquè era combativa. Sempre he tingut aquest esperit crític, amb el poder i en totes les facetes de la vida”, assegura. Aquesta actitud complica de vegades l’ascens en els partits polítics, admet, en què es valora més qui se cenyeix a l’argumentari. “He intentat dir sempre el que penso, però dins, on toca, i no fer soroll; cal ser lleial al projecte”, subratlla.
També és un esperit inquiet, avisa. “No em vaig apuntar al PSC perquè no sabés què fer amb la meva vida, era una de les mil inquietuds que tenia”, diu. Va jugar a bàsquet fins als 18 anys i va fer els estudis elementals de solfeig i piano. Entrenava equips de nenes, ajudava en els grups de reforç d’estudi i treia bones notes, va tenir matrícula a COU.
Va estudiar Dret pensant en exercir, però l’últim any de la carrera el llavors alcalde de Mataró, Manel Mas, li va proposar anar a les llistes. Hi va acceptar, canviant el seu pla d’anar-se’n d’Erasmus a Roma, a La Sapienza. També va deixar la feina fixa a la Caixa Laietana, que havia aconseguit amb substitucions. I va renunciar al teatre, al qual s’havia aficionat a l’aula de teatre de la seva universitat, la Pompeu Fabra, encara que el director Josep Maria Mestres li va confessar que era una llàstima que ho deixés després de dirigir-la en dos Shakespeare. “Em va dir que tenia una vis còmica que hauria de potenciar. De vegades penso que podria fer teatre i deixar la política, que només em dona problemes –riu–, perquè de debò tinc una vis còmica”.
Però havia entrat a la roda política i hi va continuar. Amb 22 anys ja era regidora i després tinenta d’alcalde de promoció econòmica i innovació a Mataró. El 2010 l’Ajuntament va impulsar el Parc Tecnocampus, un parc científic i tecnològic que avui té 3.700 estudiants, més de 120 empreses instal·lades, 17 graus universitaris, màsters i grups d’investigació. Romero va ser presidenta fins al 2011, quan es va desvincular de la política. Però va durar poc. Un any després, Pere Navarro li va proposar d’anar a la llista al Parlament i va començar la trajectòria com a diputada.
Quan militava a les joventuts so
“Potser he de deixar la política, que només em dona problemes, i fer teatre; tinc una vis còmica”, diu rient