Expresidents al seu gerro

Als Estats Units, els expresidents es consideren patrimoni de la nació i els seus successors hi recorren quan es tracta de resoldre problemes extraterritorials. Es considera que la seva experiència és un mèrit i la seva imatge pública, un valor afegit. Això ha estat així fins que Donald Trump va abandonar la Casa Blanca, encara que no acabo de tenir clar que se’l pogués enviar a una missió de pau en el futur, perquè entre les seves habilitats no figura saber trobar consensos, ni complir els protocols. Però en general, els expresidents americans solen ser prudents en política interior i compromesos en la diplomàcia internacional. Tenen poc de gerros xinesos de porcellana, que ningú no sap on posar; en tot cas es podrien comparar amb els guerrers de terracota de Xian, que tothom vol lluir als seus museus.

A Espanya, els expresidents tenen l’habilitat de complicar les coses a qui mana, cosa que demostra que el seu ego no va declinar al mateix temps que deixaven el poder, però també que estan convençuts que ho farien

González no donaria l’indult, mentre que a Zapatero li sembla una bona idea

més bé que els seus successors al palau de la Moncloa. Almenys cal reconèixer-los que cap no ha tingut la temptació de tornar, però quan els posen els micròfons al davant volen donar el do de pit. Potser qualsevol dia a algun d’ells el tempta el remember when, com ha estat el cas de Joan Laporta, i posa una lona a Madrid o a Barcelona amb el seu mateix lema (“Ganas de volver a veros”), que va ser tot un judici d’intencions.

Al PSOE, els barons han sortit en bloc a criticar que Pedro Sánchez concedeixi l’indult als presos catalans, amb l’excepció de Ximo Puig i Francina Armengol, que són els únics que han donat suport al president. Però els expresidents també han volgut dir-hi la seva. Felipe González ha declarat que en aquestes condicions ell no donaria l’indult i José Luis Rodríguez Zapatero l’ha rebatut amb l’argument que els indults poden ajudar a millorar la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya, però també poden contribuir a fer que baixi l’independentisme.

La sensació és que un assumpte tan rellevant es debat no com un problema del país, sinó com un risc electoral. Sánchez sap que els indults gairebé no tindran efectes a curt termini, però ser estadista vol dir pensar en la generació següent. Aquesta generació que agafarà els gerros xinesos i fins i tot les reproduccions de terracota i les saldarà en el tot a cent de la història.