Pressupost històric de Biden

Sis bilions de dòlars de despesa és el que preveu el projecte de pressupostos dels Estats Units per al 2022 que presenta el president Joe Biden i que suposa el nivell de despesa pública més elevat en aquest país des de la Segona Guerra Mundial. La gran aposta expansiva del líder demòcrata va associada al seu ambiciós pla per consolidar la recuperació del país i, alhora, impulsar la modernització de les infraestructures, augmentar la competitivitat econòmica i militar davant el poder creixent de la Xina, combatre el canvi climàtic i reduir l’enorme desigualtat social que ha provocat la pandèmia. Davant el suport del republicà Donald Trump a les grans empreses i fortunes, el demòcrata Biden projecta un gir radical, ja que aposta per apujar els impostos a l’esmentat col·lectiu i redistribuir la riquesa entre les classes treballadores i entre els més afectats per la crisi. Una de les principals mesures que preveu és augmentar l’impost sobre societats del 21% al 28%.

L’històric projecte de pressupostos de Biden ja ha xocat amb la fèrria oposició dels republicans, que s’oposen tant a la pujada d’impostos com al recurs al deute públic per finançar-lo. L’endeutament dels Estats Units ja supera els 28 bilions de dòlars i, després del nou augment de la despesa pública, escalarà fins al 111% del PIB aquest any. Però Biden addueix que els tipus d’interès seguiran baixos durant un temps llarg i que ara és precisament el moment d’invertir per consolidar el progrés del país i la seva hegemonia mundial.

Per la secretària del Tresor, Janet Yellen, expresidenta de la Reserva Federal, l’evolució del deute públic serà manejable a causa, fonamentalment, de la feble càrrega financera que suposen els baixos tipus d’interès, en línia amb les declaracions del president. El gran risc és que el gran estímul econòmic que suposarà el pressupost expansiu de Biden pugui disparar la inflació, sigui necessari apujar els tipus d’interès i es

Gir econòmic radical per combatre desigualtats i consolidar l’hegemonia dels Estats Units

pugui recaure en la recessió. La ocupació, tot i això, no ha recuperat encara els nivells d’abans de la pandèmia i per això la Reserva Federal no preveu endurir la política monetària, per bé que pugés la inflació, ja que la seva missió no només és controlar els preus, sinó també combatre l’atur.

En tot cas, la secretària del Tresor pensa que la pujada de la inflació –que ja ha començat– serà temporal i afirma que, en cas que suposi una amenaça, hi ha els mitjans necessaris per corregir-la. Cal tenir en compte que una gran part de la despesa pública prevista es pot bloquejar quan s’estimi oportú per moderar l’activitat econòmica i pressionar els preus a la baixa. De tota manera, per a l’Administració Biden el més important és aprofitar el moment actual per sortir de la situació en què es troben els Estats Units i superar la greu fractura social que pateix el país.

El projecte pressupostari, a part de l’augment de les despeses militars i de l’aposta pels nous desenvolupaments tecnològics, inclou el pla de suport a les famílies anunciat per Biden al març, dotat amb 1,8 bilions de dòlars per invertir en un decenni i que preveu –entre altres mesures– instaurar la baixa per maternitat, l’educació infantil universal i gratuïta, així com dos anys de matrícules de franc en certes universitats públiques. També inclou un pla d’infraestructures per 2,3 bilions d’euros per renovar les carreteres, estendre les xarxes de banda ampla, produir energies renovables i impulsar el cotxe elèctric, i la construcció d’escoles i equipaments públics. Tot això, com ha destacat Biden, són coses que no fa la iniciativa privada, igual com no va electrificar el país als anys trenta ni va construir la xarxa d’autopistes als anys cinquanta. Són inversions que espera que posin fi a l’atur al país i que, a més, beneficiïn les generacions futures. El projecte de pressupostos demòcrata, en suma, marca un punt d’inflexió als Estats Units per poder consolidar-se, en paraules de Biden, “com a número u mundial” els propers anys.