La Vanguardia (Català-1ª edició)
El científic que ensenya a les màquines a pensar
Oriol Vinyals reconeix que “des dels 15 anys fins als 18 vaig jugar bastant seriosament a StarCraft ala meva habitació a Sabadell. Els meus pares em deien ‘Jugues massa’ i jo els deia ‘No us preocupeu, ho tinc tot controlat’. Els seus pares no es podien imaginar llavors que, gràcies a aquell videojoc d’estratègia en què dos jugadors competeixen pel domini d’una regió de la galàxia, es convertiria en un destacat investigador en intel·ligència artificial. Avui dirigeix l’equip d’aprenentatge profund de l’empresa Google DeepMind, amb seu a Londres, i es proposa d’“ajudar en el que pugui” a desenvolupar el camp de la intel·ligència artificial a Catalunya.
La seva fascinació per les màquines intel·ligents va néixer amb la pel·lícula 2001: Una odissea de l’espai, que “vaig veure quan tenia 11 o 12 anys gràcies al meu pare, perquè a ell li agradava molt, i dec haver-la tornat a veure unes 50 vegades. És una obra extraordinària que planteja els grans temes de l’origen de la humanitat, l’origen de la intel·ligència, la interacció entre intel·ligència humana i artificial...”. Però ni en aquell moment ni després quan jugava a StarCraft a la seva habitació no li va passar pel cap que la intel·ligència artificial fos una cosa en què algun dia pogués treballar.
Se li va acudir al segon curs de carrera. Havia començat Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica (UPC) i l’any següent, quan es va crear el programa CFIS de dobles graus, va decidir matricular-se també a Matemàtiques. Per a la conferència inaugural del CFIS (Centre de Formació Interdisciplinària Superior) es va convidar Tomás Lozano-Pérez, de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), que va parlar precisament sobre intel·ligència artificial. Aquella conferència li va canviar la vida. “Va ser llavors quan em vaig adonar que això era realment el que jo volia estudiar i que voldria anar als Estats Units per formar-me quan acabés la carrera”.
Va aterrar el 2006 a la Universitat de Carnegie Mellon, a Pittsburgh, on va fer el treball de fi de carrera, que el va portar a publicar els seus primers articles científics. Després es va traslladar a la Universitat de Califòrnia a San Diego per a un màster i a la de Berkeley, també a Califòrnia, per al doctorat. A Berkeley va conèixer la seva esposa, la matemàtica brasilera Meire Fortunato. Va ser en aquella època, fent el doctorat, que va crear el seu primer sistema d’intel·ligència artificial capaç de jugar a StarCraft, que “no era gaire bo –admet-; jo el vaig guanyar”.
“El més maco de la investigació és que és imprevisible. Sempre et trobes amb sorpreses, no deixes d’aprendre’n mai”, explica. “Quan t’endinses en el camp de la intel·ligència artificial, acabes veient que hi ha habilitats que semblen trivials i que donem per descomptades en el nostre dia a dia, però que no sabem com programar”.
Davant aquesta limitació, Vinyals i altres investigadors d’intel·ligència artificial s’han endinsat en el camp de l’aprenentatge profund. “Ja no programem tot el que ha de fer la màquina en cada situació, sinó que li introduïm un algoritme genèric com un cervell en blanc perquè tingui la capacitat d’aprendre sola”.
Encara sent a Berkeley, Vinyals va aprofitar els estius per ampliar la seva formació en empreses. Va estar quatre estius a Microsoft Research, a Seattle, on va començar a treballar en xarxes neuronals, i un a Google, a Mountain View. “Allà em vaig adonar que m’atreia més fer recerca en una empresa que ser professor universitari”.
De manera que el 2013, quan va acabar el doctorat, es va incorporar a l’equip Google Brain. L’any següent, quan Google va adquirir DeepMind, va tenir ocasió de conèixer Demis Hassabis, fundador i conseller delegat d’aquella petita empresa d’intel·ligència artificial. Hassabis estava al cas de la feina que havia fet amb StarCraft iliva oferir d’incorporar-se a DeepMind a Londres.
“Em va proposar de crear un agent capaç de jugar bé a StarCraft”, recorda Vinyals. “Al principi vaig pensar ‘Impossible, ens falta molt’”. Però DeepMind ja estava desenvolupant el programa AlphaGo, que acabaria vencent el campió Lee Sedol en el joc del go, cosa que va suposar tota una gesta per a la intel·ligència artificial. I Vinyals va acceptar el repte científic de desenvolupar un programa capaç d’enfrontar-se als millors jugadors del món de StarCraft. Després de vuit anys vivint a la badia de San Francisco, a Califòrnia, Vinyals i la seva dona van decidir traslladar-se a Londres. Es van incorporar el 2016 a DeepMind, on treballen en departaments diferents.
Per a una intel·ligència artificial, StarCraft és un joc molt més complex que el go o els escacs. Els jugadors actuen tots alhora (i no per torns), a velocitat de vertigen (amb més de 300 accions per minut), amb informació incompleta (perquè no saben què fan els altres jugadors) i