La Vanguardia (Català-1ª edició)
Hi falten els que lloguen para-sols
per 70 euros cadascun, i tal com estan les coses d’aquí pocs dies llogarem la resta. Expliquem als conductors què poden i què no poden fer. I volem que s’imposi la legalitat, que s’imposi per a tothom”.
Javed Ilyas, de l’Associació de Treballadors Pakistanesos, tot un pont per acostar-se a aquest món, explica que de totes les ocupacions clandestines que afloren amb el turisme la més preuada i profitosa és la de bicitaxista. “La majoria van sobreviure l’últim any treballant esporàdicament en la construcció i en l’agricultura. Molts també gràcies a préstecs i ajuts d’amics i familiars, compartint pis entre molts. Aquestes xarxes són molt importants. Per això no abunden els indigents pakistanesos. Ara que es tornen a veure alguns turistes, molts proven de tornar al negoci.
Molts no tenen papers, amb prou feines parlen castellà, anglès tampoc... Tenen problemes fins i tot per treure’s el carnet de conduir perquè no entenen l’examen teòric”.
La venda ambulant de pareos és d’aquestes activitats clandestines la menys preuada i profitosa. Els amaguen sota les tapes de serveis del passeig Marítim perquè, si apareixen els policies municipals, només decomissin el que ensenyen a la gent. A la sorra estan tota l’estona jugant al gat i la rata. “Tot està malament –es lamenta un–. Els compro al Raval, a 5 euros, i els intento vendre a 15, fins i tot a 10... A tu te’l deixo a 9! Sí? No? Guanyo molt poc, depèn del dia; els dissabtes potser 20 euros, però la resta... Hi ha dies que no guanyo res, i la policia sempre està a sobre”. Anys enrere un venedor de pareos podia guanyar cent euros al dia. Al final l’economia submergida sempre genera misèria.
Els venedors ambulants de mojitos són més reticents a donar detalls. Aquests dies a la Barceloneta s’hi tornen a veure els de sempre, els dels altres estius, els que els elaboren en una habitació de casa pròxima. De vegades, sota la finestra, pots sentir com piquen el gel. Venen i van tota l’estona. Només falten per tornar a les platges els que lloguen para-sols. El sol encara no brilla prou.
“De sobte tornem a estar com sempre, però pitjor –diu Josep Carbonell, que gestiona un xiringuito a la platja del Bogatell i un altre a la de la Llacuna–. Ningú no ha fet res perquè canviessin les coses, i ens tornem a trobar amb els mals de sempre, que s’ajunten amb els nous, perquè aquest any no queda clar, no sabem què passarà, i ja arrosseguem mesos ruïnosos... L’única cosa que han fet ha estat tancar aparcaments i dificultar a la gent baixar a la platja. Han desaprofitat una oportunitat de canviar les coses”.
Els venedors ambulants del litoral també diuen que estan arruïnats