Barcelona assaja la fórmula del Salvaje

L’ampli local del desaparegut Bellavista del Jardín del Norte, a Enric Granados, acull la proposta de restaurant amb espectacle que triomfa a Bogotà, Miami, Panamà i Madrid

Això no és Miami. Ni Madrid, en la seva plena efervescència. Barcelona és una ciutat amb molta persiana abaixada i alegries esporàdiques, cada vegada que algú reobre o estrena atractius i modestos negocis, concebuts en temps de protocols i normatives. Triomfarà, una sucursal del Salvaje, que a Madrid es va estrenar amb èxit poc abans de l’estat d’alarma, i que primer va arribar a Bogotà, Miami i Panamà? No s’han estalviat recursos perquè sigui així a l’enorme local que va ocupar el Bellavista del Jardín del Norte, ara amb l’exòtic attrezzo del Salvaje (Enric Granados, 86). I des que va obrir, la setmana passada, ple.

El primer que penso, sense voler ser malastruga, és que la clientela barcelonina quan menja fora no acostuma a buscar espectacle fora del plat, la copa o la feina de sala. Però la fórmula del Salvaje hi dona tanta importància com a la resta del xou, pensat per al públic local, en aquest cas per Ana Fernández i el seu equip de La Troop. Dirigeix el terreny gastronòmic el veneçolà Fermín Azkue. Tastem, el dia abans de l’obertura, el menú de la barra davant la cuina vista, que és la proposta més completa, i deixem per a un altre dia la cocteleria, amb barra pròpia a l’entrada del local. La base culinària és al Japó, d’on diuen que es fixen en la part més salvatge fusionant-la amb altres cuines orientals i llatines. El resultat és un popurri que inclou exitosos rolls com el Dinamite (amb cranc glacejat i acompanyat de mantega amb tòfona) i alguns plats interessants, com ara la col amb ají o el bacallà agredolç, a més de peixos de qualitat i ben cuinats a la robata.

MANÉ ESPINOSA L’ampli local, on els sopars s’amenitzen amb un espectacle de La Troop; a la dreta, la cuina vista, que té una barra on ofereixen un menú degustació