La Vanguardia (Català-1ª edició)
“A la maleta de viatge no hi fico les preocupacions”
Des dels 16 anys, la model madrilenya Eugenia Silva transita per les passarel·les internacionals després de guanyar el concurs Elite Look of the Year. Ha desfilat i ha estat imatge d’Oscar de la Renta i Carolina Herrera, a més de Dior, Prada, Armani, Versace, Galliano i Gaultier, entre d’altres. Entre els seus èxits també hi ha haver estat una de les cinc models espanyoles elegides per Victoria’s Secret per al seu xou. Ara, amb 45 anys, continua treballant en la moda, però ja no només com a imatge, sinó també com a consultora i creadora de continguts per a firmes i empreses.
És ambaixadora de La Roca Village. Què significa?
És posar un títol oficial a una relació de fa molts anys en què no només poso la cara i em faig fotos al centre, sinó que també opino per la meva experiència en la moda. Ens nodrim mútuament en molts brainstormings. Ara, per exemple, estem planificant les fires de Nadal. És una tasca molt creativa i col·laborativa.
Sol anar de botigues?
Sí. És veritat que puc escollir als lookbooks de les firmes que m’envien directament a casa, perquè és la meva professió, però en el meu dia a dia prefereixo anar a la botiga, emprovar-me la roba, tocar-la i examinar-la bé. La roba dels meus fills sempre la compro a la botiga física, perquè soc molt exigent pel que fa als materials, com quan he de triar alguna cosa per a un regal. Per mi, anar de botigues és una experiència bonica, fins i tot terapèutica.
Hi ha persones a qui no els agrada anar a comprar.
És molt important el lloc, la companyia, que no s’avorreixi, i les persones que t’atenen, que siguin agradables, que tinguin psicologia i que t’aconsellin de veritat, perquè anar de botigues no significa saber de moda. Recomanaria el servei d’un personal shopper. No és gens esnob, encara que ho sembli, però l’ajuda d’un professional et descobreix coses noves, fins i tot per a mi, que estic ficada en la moda.
Cal ser fidel a una marca?
No, perquè hi ha dies que et sents d’una manera determinada i vols expressar el teu jo d’una manera diferent. A mi m’agrada mantenir un estil de línies fluides, no anar ajustada ni amb colors cridaners, i m’agrada un look masculí. Concebo el que em posaré segons com em sento aquell dia. De petita sempre em feia molta ràbia que la meva mare ens preparés a la nit la roba de l’endemà, i ara els meus fills escullen al matí què es volen posar. Penso
que és bonic que gaudeixin... Ho veig com una expressió del seu jo.
Però els seus fills escullen entre la roba que els ha comprat vostè. Sí, sempre passa pel meu filtre, tret que sigui un regal de les dues àvies. És que, si no, els meus fills només es vestirien de La patrulla canina, Pokémon o Star wars.
Què no li faltarà a la maleta aquest estiu?
L’estiu per mi és llibertat, color, alegria i... Formentera. Des que vaig començar en la moda, no ha faltat mai a la meva maleta un biquini de
La model madrilenya passarà l’estiu a Formentera, la seva destinació des de fa vint anys, amb la seva parella, Alfonso de Borbón, i els seus dos fills
Missoni, unes samarretes d’American Vintage o un cabàs de Loewe. També roba d’esport, perquè a l’estiu faig molt esport. Però per a mi és més important el que no m’emporto, què deixo fora de la maleta: l’estrès, llevar-me d’hora, els horaris o les preocupacions...
A Formentera és on se la pot conèixer millor?
El meu modus vivendi sempre és igual sigui on sigui i faci el que faci. Però potser a Formentera és on em sento lliure i sense horaris, conduint el meu Mehari, amb amics locals, que conec des de fa vint anys.
Faig una vida diferent de la dels turistes.
Com va descobrir l’illa?
Vivia a Nova York. Recordo que era un mes de març, que estava esgotada de tantes desfilades... i un amic em va parlar de Formentera. Em van deixar una casa, i ens ho vam passar molt bé amb fred i amb llar de foc. I uns amics que feia poc que s’hi havien traslladat em van ensenyar l’altra Formentera, la que no era d’estiu ni té res a veure amb els turistes. Me’n vaig enamorar. Cada any hi llogava una casa. Em vaig comprar un cotxe, després vaig buscar un terreny i m’hi vaig fer una casa.
Troba a faltar les passarel·les? A mi de la moda m’agrada el que perdura, es treballa i es fa en equip. La passarel·la no va ser mai la meva especialitat, perquè ho veia com una cosa efímera, i ara, en canvi, em proporciona records meravellosos veure aquelles fotos.
Veu en els seus fills Alfonso (7) i Jerónimo (3) interès per la moda? I ara! Són antifotos. Em diuen “Si em dones 20 euros, poso”, però de vegades ni prometent-los els diners ho fan. Al gran li encanta la pintura. Va a classes d’art, i quan anem a un restaurant o a la platja sempre s’emporta el quadern i les pintures.
És una gran lectora. Quin llibre llegeix?
Un llibre de l’actor Ethan Hawke, que em va regalar el meu germà, i es diu Reglas para un caballero.