La Vanguardia (Català-1ª edició)
Videoclub, espècie en extinció
El canal TCM estrena demà el documental ‘El último Blockbuster’
L’arribada de les plataformes de streaming, amb Netflix al capdavant, va modificar els hàbits dels espectadors, que van passar a veure les seves pel·lícules i sèries preferides quan i on volien. Però també va portar altres efectes col·laterals: els videoclubs van passar a ser una espècie en via d’extinció. Diumenge TCM estrena el documental El último Blockbuster (22 h), centrat en la famosa cadena de videoclubs, que ha anat tancant els seus locals de tot el món. Avui només en queda un a Bend (Oregon, Estats Units), on van milers de nostàlgics.
El documental viu el dia a dia d’aquest últim videoclub que lluita per mantenir-se a l’era de les plataformes, i també explica la història de com s’ha anat adaptant la indústria del cinema a tots els canvis que els nous models de format han suposat per als consumidors i per a les finestres d’estrena. A més a més, aborda aspectes poc coneguts i molt reveladors entorn de la caiguda de Blockbuster, com que va tenir l’oportunitat de comprar Netflix i no ho va fer o com determinades decisions errònies –no cobrar el recàrrec pel retard en les devolucions o infravalorar l’amenaça de Netflix– i, sobretot, la crisi del 2008 van arruïnar la companyia.
El guionista i productor Zeke Kamm explica a La Vanguardia que quan van començar a treballar amb el director Taylor Morden en aquest documental, van assumir que Netflix i les plataformes
La companyia va entrar en crisi per les plataformes de streaming, però també per certes decisions errònies
en general havien matat Blockbuster. “Però, a mesura que investigàvem i apreníem més coses, ens va quedar clar que era més complicat que això. La cobdícia corporativa va ser el veritable assassí de Blockbuster”, detalla.
Entre les decisions errònies que es van prendre destaca la no compra de Netflix. “Blockbuster no va tenir mai plans de comprar Netflix, però Netflix va intentar moltes vegades ser comprat per Blockbuster. En aquell moment, suposo que els executius de Blockbuster van pensar que no hi havia manera que Netflix els pogués superar. És possible que fins i tot pensessin que Blockbuster seria el número u per sempre”, explica Kamm. “Però la història generalment no és amable amb les persones que pensen que seran al capdamunt de tot per sempre”, assegura.
Tot i això, hi va haver més decisions desencertades que van suposar el principi del final per a la cadena. “Eliminar els càrrecs que s’aplicaven per la devolució amb retard de les pel·lícules va ser una decisió boja. Comencem explicant això a la pel·lícula. Va ser una decisió audaç, però terrible. Això i la venda a Paramount també van ser probablement grans errors”, continua.
El documental també mostra com l’experiència que ofereixen els videoclubs als amants del cinema no podrà ser mai la mateixa de les plataformes. “Hi ha una cosa que ens passa físicament al cervell quan interactuem amb una altra persona, quan toquem mitjans físics com un devedé. Es formen connexions que canvien l’experiència. Quan preguntem a la gent quina era la seva pel·lícula preferida per llogar, la resposta no comença mai amb el nom de la pel·lícula, sinó explicant la seva experiència, com ‘la meva àvia m’hi portava cada divendres després de l’escola i em deixava triar una pel·lícula’”.
Malgrat que molts espectadors s’acostin a El último Blockbuster per la nostàlgia, Kamm també destaca la història de Sandi Harding, “una dona treballadora que ha mantingut amb vida l’últim local de la que una vegada va ser una cadena gegantina gràcies a la seva autèntica determinació. És una història commovedora i edificant que arriba a persones de totes les edats”.