La Vanguardia (Català-1ª edició)
Salvar l’altre Haring barceloní
El mural del ‘Nen flor’, pintat a la cabina d’un dj, és en un edifici que serà enderrocat
aquest mural, però el vaig veure i em va caure en gràcia, vaig pensar ‘mira, ja tens logotip’, i vaig decidir deixar-lo i conservar-lo tal com estava. No me n’atribueixo cap mèrit, digue-li sort o casualitat, però si no fos per mi podria haver desaparegut sota una capa de pintura”, afirma Gabriel Carral, que en els pròxims mesos haurà d’abandonar el local, ja que la nova propietat enderrocarà l’edifici per construir una residència de gent gran. Va ser un arquitecte de Sarrià, Eduard Llorens, assidu als billars i admirador de Haring, qui va alertar l’Ajuntament quan va saber que hi havia un pla urbanístic que permetia fer caure l’immoble i va constatar que no es preveia salvar l’obra. A partir d’aquell moment, i després de verificar-ne l’autenticitat amb el Macba, els responsables de Patrimoni van fer incloure una garantia de protecció i conservació del mural i van sol·licitar a la Generalitat que el declarés bé d’interès cultural. La Generalitat, per la seva banda, ja ha incoat l’expedient d’inclusió del mural al Catàleg de Patrimoni Cultural Català.
La preservació del Nen flor ja sembla una cosa segura. Una altra cosa és quina en serà la destinació. Qui n’és el propietari? Carral defensa que el mural no només ha perviscut gràcies a ell, sinó que li pertany, i que així consta al contracte que va firmar fa tres anys amb el nou propietari en què s’especifica que quan hagi d’abandonar el local podrà retirar les pintu
MANS A LA PARET
LLEGIU MÉS INFORMACIÓ DEL GANDA A
www.lavanguardia.com/cultura
de varietats, el cant profà per antonomàsia. Un ball incitant que no tenia lloc als temples, sinó en saraus de categoria i gresques diverses, on elles apujaven el to per al plaer masculí.
El cert és que als ports del sud de la Bètica se n’embarcaven moltes cap a Roma, Corint o Alexandria per divertir els homes en bacanals. L’explorador d’Àfrica Èudox s’enduia una companyia de mousikai paidiskaria, aquestes noies músiques i ballarines, per guanyar-se els caps de tribu que s’anés trobant en la seva ruta.
Esclar que sempre queda la poesia per dignificar aquest tipus d’encants: “Nile tuus tibicen erat crotalistria Philis”, escrivia Properci al segle I abans de Crist. “Nil, riu feliç, / que a les teves riberes / era la bonica Philis / la teva crotalistria”. Com és lògic, l’instrument es va adaptar ràpidament a totes les cultures i pobles.