La Vanguardia (Català-1ª edició)
La vigència de Joan Solà
La Biblioteca de Catalunya recorda el lingüista que va morir el 2010
De Fabra me n’ha interessat i captivat exactament igual cada un dels dos vessants de la seva personalitat: el de reformador tècnic de la llengua i el d’ideòleg del paper social i polític d’aquesta llengua”. Així definia el lingüista Joan Solà (Bell-lloc d’Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) un dels seus dos referents a l’hora de fer feina. Una feina que va coincidir força amb aquests dos vessants que Solà destacava de Fabra. L’altre referent va ser Joan Coromines.
Ahir, la Biblioteca de Catalunya va inaugurar l’exposició Joan
Solà i el català, aprendre i ensenyar, que aplega dues facetes fonamentals de la seva obra. No va deixar mai d’aprendre i no va deixar mai de fer arribar els seus coneixements a tothom que el volia escoltar.
“Les quatre coses que amb els anys he anat sabent i que he intentat ensenyar als meus alumnes, a mi també m’han costat uns esforços i una quantitat d’hores molt més considerables del que els col·legues i els alumnes es poden arribar a imaginar”, resumia Solà, tal com es pot llegir a l’exposició comissariada per Anna Gudayol i Jaume Clarà.
Amb motiu dels deu anys del seu traspàs (deu més un, per la pandèmia), la mostra ret homenatge a aquest gegant de la lingüística catalana. L’exposició s’emmarca en les que la Biblioteca de Catalunya fa per mostrar i posar en relleu tot el fons documental que custodia. Solà forma part de la mitja dotzena de lingüistes fonamentals per a la llengua catalana del segle XX, amb l’afegitó que la seva obra, molt en consonància amb la que va fer Fabra, projecta el català cap al futur i basteix les bases del català del segle XXI.
La seva tasca es va caracteritzar per una voluntat de trencar fronteres i de transmetre el seu coneixement a àmplies franges de la societat. Solà va tenir una presència mediàtica que “el va ajudar a ser, a més d’un filòleg reconegut pels seus col·legues acadèmics, un lingüista ben conegut pel públic en general”, va recordar ahir Clarà en la inauguració, en presència de la vídua, Adelaida Martínez, i les seves filles. El 2016 la família va donar el seu fons personal a la Biblioteca de Catalunya, una part del qual –“hi ha 180 capses, molt ben endreçades”, va explicar Gudayol– és la que ara s’exhibeix.