Per què eren sexis les castanyoles en temps de l’imperi romà?

Les castanyoles, instrument de percussió que el món associa directament amb la cultura espanyola, i en especial amb el flamenc, el folklore de la jota i l’escola clàssica bolera, són d’allò més antigues, de fet. I el seu origen és extensible a tota la ribera de la Mediterrània.

Es remunten a més de tres mil anys enrere, quan les castanyoles consistien en un parell de bastonets que xocaven entre si. I no queda clar si van ser els fenicis els que les van introduir a Egipte al llarg de la seva ruta comercial o si, de fet, les van manllevar del país de les piràmides.

Allà les castanyoles –o cròtals a Grècia– estaven formades per dues làmines arrodonides que es tocaven amb les mans i en cerimònies sagrades dedicades als déus. De fet, a les piràmides i els obeliscos egipcis, on gravaven els instruments de sacrificis i invents científics, se n’hi poden veure. I també a les estàtues d’Isis com a símbol sagrat.

Per exemple, l’obelisc de la plaça de Sant Joan del Laterà, a Roma, i també el de la plaça del Popolo, tots dos de granit oriental, col·locats per August al Circ Màxim per a ostentació del seu gran poder o, si més no, de l’ambició humana.

Sigui com sigui, els fenicis es van encarregar de difondre les castanyoles per occident. I a la Bètica romana hi van arrelar tant que s’ha arribat a pensar que és un instrument dels ibers. Però tot indica que va ser fruit del contacte fenici amb els tartessis, és a dir, la cultura que es va crear al triangle format per Huelva, Sevilla i San Fernando (Cadis) al voltant del riu que també porta aquest nom. En aquell indret, al riu que després els romans van rebatejar com a Baetis i els àrabs com a Guadalquivir (riu gran), s’utilitzaven petxines marines com a castanyoles. Només segles més tard serien de fusta i metall.

La qüestió és que les hispanes, sobretot les gaditanes, hereves d’aquesta tradició tartèssia d’influència fenícia, van tenir una gran fama a Roma com a ballarines que s’acompanyaven de castanyoles en els cants i les danses. Rebien el nom de crotalistria. I se les considera inventores del concepte de cançó