La Vanguardia (Català-1ª edició)
“De sobte, s’ho va creure”
Durant tres anys Alberto López va entrenar Aslan Karàtsev, la campanada del 2021
No vinc del no-res, vinc d’anys de feina molt dura.
Aslan Karàtsev
Al febrer passava una cosa inesperada a l’Open d’Austràlia, a Melbourne.
Sense venir a tomb, sense que ningú ho hagués previst, arribant des del quadre petit, Aslan Karàtsev (27) havia anat passant rondes (Schwartzmann, Auger-Aliassime, Dimitrov...) fins a plantar-se a les semifinals: només va cedir contra Djokovic.
Aquell fet era extraordinari, no només pel valor de la proesa, sinó també per les característiques del jugador.
Karàtsev no era cap criatura.
No tenia un passat brillant.
No havia estat el millor de la seva generació.
Ningú no havia sentit a parlar d’ell. Fins i tot escèptic, vaig començar a seguirlo a la pista. Contemplant-lo, em deia: –Flor d’un dia.
Flor d’un dia...?
A Dubai, Aslan Karàtsev va tombar Evans, Sonego, Sinner i Rubliov.
A Belgrad, Djokovic.
A Roma, Medvédev. Compteu-ho: tres top 10 en pocs mesos. Demà arrenca el quadre gran de Roland Garros. L’inesperat Aslan Karàtsev apareixerà al Bois de Boulogne com a setè en la llista Race. Si hi doneu un cop d’ull, el distingireu just després de Rafael Nadal...
(...)
–No vull fer-m’ho venir bé, però sempre li vaig dir a Karàtsev que el seu moment havia d’arribar. Si jo n’estava segur? I tant! –m’explica Alberto López (44).
Durant tres anys, entre el 2016 i el 2018, Alberto López havia dirigit Karàtsev.
Van treballar plegats a l’Acadèmia Bruguera, on el rus havia aterrat: Karàtsev buscava un salt, una cosa que no arribava. Era el 270è de l’ATP.
Amb aquest rànquing un tennista perd diners.
–Havíem coincidit en molts tornejos. En un, el meu deixeble [Marsel Ilhan] i Karàtsev es van entrenar junts. Allà es va forjar una petita amistat. Desinteressadament, vaig començar a ajudar Karàtsev en aspectes tàctics. Li vaig proposar un pla de joc, què havia de fer per fer mal al rival.
Allò li va anar bé i un temps més tard feia el pas. Va venir a Barcelona –m’explica Alberto López.
Aleshores Alberto López era un tècnic consolidat al nostre país. Durant cinc anys, havia entrenat una adolescent Garbiñe Muguruza. Avui dirigeix Ekaterine Gorgodze. Ha superat la prèvia de Roland Garros i serà al quadre gran.
Conversem a l’espai comú del
Club Esportiu Rials, a Caldetes.
La bufona acadèmia de tennis s’obre a la vista a l’àmplia riera que descendeix, un ganivet tallant les viles veïnes, cap al mar: a la tarda,
150 alumnes de base ocupen les cinc pistes d’argila vermella (s’hi han projectat dues pistes ràpides més).
També hi ha tennistes d’elit. Venen d’Àustria, Itàlia, Anglaterra, Geòrgia, Suècia, Grècia...
A l’estiu s’obrirà l’acadèmia per a professionals. El projecte, dirigit per Miquel Puig i López, oferirà habitacions, bungalous, restauració i accés a escoles pròximes. Li pregunto:
–Quan vostè li deia a Karàtsev que el seu moment havia d’arribar, en què es basava? Què li veia vostè?
–N’hi havia prou amb ordenar-li la capacitat de feina i el potencial. Calia que s’ho cregués. “Si aconsegueixes tot això, te’n vas cap amunt segur”, li deia.
–I ell què n’opinava?
–És bon noi. Té un caràcter fort a la pista, però a fora és més aviat reservat. És un tennista 44 ANYS d’entorn petit, no gaire dotat amb les paraules. Entenia el meu missatge, però ho veia lluny. –I què va passar? –Jugava qualys i challengers. Vam començar a viatjar junts, li vaig canviar coses en el joc. –Com ara què?
–Li vaig marcar un patró de joc. El vaig avançar un pas. Si es col·locava més a prop de la línia de fons, podia utilitzar més la seva força. També vam escurçar el temps de joc. Però el principal problema estava en la maduresa.
–...? –Genèticament, és un afortunat: té musculatura explosiva.
(Francesc Espanyol, el seu preparador físic, ho corrobora: “Normalment, un atleta és explosiu o econòmic. Karàtsev tenia totes dues característiques”, em diu).
–A què es refereix amb la maduresa mental? –li insisteixo a López.
–Tennísticament, necessitava aprendre a explotar el seu joc. Li vam ensenyar a escurçar els punts, però havia d’arribar a això de manera ordenada.
–I com sobrevivia? Allò era una sagnia econòmica!
–L’ajudava un espònsor alemany. Karàtsev és d’origen humil. Molts no arriben perquè no tenen les oportunitats per insistir: cal pagar hotels i viatges. També l’ajudava la federació russa, amb una subvenció anual, inferior. Karàtsev sabia què volia.
–I per què es van separar?
–Vaig haver de deixar de viatjar amb ell per qüestions personals. I ell tenia una lesió de genoll [hoffitis] que li va fer perdre’s un any. Sense ingressos, no podia quedar-se a l’acadèmia. Va tornar a Rússia, a recuperar-se. –I el seu salt de qualitat aquest 2021? –És evident que ha trobat la tecla.
VA ENTRENAR
ASLAN KARÀTSEV
L’ACADÈMIA DEL
CLUB ESPORTIU RIALS