La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden tradueix la seva agenda en un pressupost amb fort accent social
La Casa Blanca planteja al Congrés inversions per valor de 6 bilions de dòlars
No hi ha proposta més política, que reflecteixi millor les prioritats d’un govern, la seva visió de l’economia i de la societat, que la llei de pressupostos. El president dels Estats Units, Joe Biden, va presentar ahir per primera vegada la seva, la traducció en xifres de les promeses de reformar el model econòmic dels Estats Units per corregir les desigualtats socials sense descuidar la necessitat de reforçar la capacitat d’afrontar la competència xinesa.
La proposta de la nova Administració inclou una despesa total de 6 bilions de dòlars (un 8,6% més del que es va aprovar l’any passat, plans d’estímul al marge), una quantitat que creixeria fins als 8,2 bilions el 2031, el més alt des de la Segona Guerra Mundial. A les inversions massives en infraestructures, educació i ajuts a les famílies, programes “transformadors” segons la Casa Blanca, se sumen reforços als sistemes de salut i pensions públiques i prop d’1,5 bilions per a diferents agències federals i el Departament de Defensa, al qual es vol ajudar a modernitzar l’arsenal nuclear dels Estats Units i desenvolupar noves armes. Inclou una pujada salarial del 2,7% a l’exèrcit.
El pressupost, va explicar Biden al document ahir enviat al Congrés, “és una declaració de valors que defineix el millor de la nostra nació”. La proposta parteix de l’anàlisi de per què “durant massa temps l’economia no ha funcionat bé per a molta gent” i reflecteix el seu convenciment que la millor fórmula d’estimular el creixement és “de baix cap a dalt”, apartant-se de la teoria que la riquesa es filtra de les classes més altes a les baixes.
L’esborrany legislatiu té per davant una negociació ferotge amb el Congrés, on els republicans han recuperat un fervor per l’equilibri fiscal que no es va manifestar, al contrari, quan Donald Trump va ocupar la Casa Blanca. L’Administració preveu finançar la seva agenda mitjançant pujades fiscals a les grans empreses (el tipus de societats passaria del 21% al 28%) i a les rendes més altes, així com diversos anys de dèficits continuats.
La proposta inclou, d’una banda, el pla de suport a les famílies plantejat per Biden al març, valorat en 1,8 bilions de dòlars amb inversions. La iniciativa planteja mesures trencadores en el context dels Estats Units com la creació d’una baixa per maternitat, l’educació infantil universal i gratuïta o dos anys de matrícules de franc a certes universitats públiques, a més d’inversions en ciència.
L’esborrany recull també el pla
d’infraestructures ja presentat pel president per renovar les carreteres, canonades, xarxes de banda ampla i producció d’energia dels EUA, que requereix 2,3 bilions de dòlars. A debat al Congrés, les dues iniciatives han topat amb l’oposició republicana, que es nega a erosionar la rebaixa fiscal aprovada el 2017 i només accepta gastar fins a un bilió de dòlars en infraestructures.
“Aquest pressupost és l’agenda per aconseguir un creixement econòmic sostenible i una prosperitat compartida per tots al llarg de dècades”, va defensar la directora de l’oficina de pressupostos del Govern, Shalanda Young, en una teleconferència amb periodistes. La Casa Blanca calcula que l’economia creixerà un 5,2% aquest any fiscal, un 4,3% el pròxim i al voltant d’un 2% al llarg dels següents.
Tanmateix, amb les pujades fiscals no n’hi ha prou per compensar el nivell d’inversions proposat i s’assumeix que durant uns quants anys els comptes públics registraran dèficits. No obstant això, segons la Casa Blanca, el dèficit es reduirà dels 3,6 bilions de dòlars de l’actual any fiscal a 1,8 bilions o el 7,8% del PIB.
La previsió de la Casa Blanca és que el deute passi del 100% de la riquesa nacional actual al 111,8% amb el nou pressupost, el nivell més alt des de la Segona Guerra Mundial, fins a arribar al 117% el 2031. Actualment, els EUA tenen 28 bilions de deute després de l’aprovació de tres grans plans d’estímuls per la pandèmia que sumen 5 bilions de dòlars.
“És exageradament car”, ha dit el senador republicà Lindsey Graham, que critica que augmentin a llarg termini les despeses en partides alienes a la defensa. La Casa Blanca té preparada la seva llista de contraarguments. “No acceptaré lliçons dels mateixos republicans que fa uns anys van votar a favor d’una rebaixa fiscal de dos bilions de dòlars sense cap impacte discernible en les inversions i que va disparar el dèficit en un o dos bilions”, replica el seu conseller econòmic, Bharat Ramamurti.
Encara que l’ala més progressista del Partit Demòcrata esperava menys diners per a defensa i més per a programes socials, els seus líders al Congrés han aplaudit la proposta. “Un pressupost federal hauria de ser una declaració sobre els nostres valors nacionals. El pressupost del president Biden és una declaració inequívoca del valor que els demòcrates atorguen als treballadors americans i les famílies de classe mitjana”, va celebrar la presidenta de la Cambra Baixa i tercera autoritat del país, Nancy Pelosi.
Biden s’ha abocat de moment a la negociació del pla d’infraestructures amb el Congrés. Pretén tirar-lo endavant amb suports dels dos partits però si no hi ha acord abans de setembre, quan acaba l’any fiscal als EUA, no descarta intentar aprovar-lo només amb el suport dels vots demòcrates al Senat. El pressupost per si mateix requereix l’aprovació de les dues cambres. La proposta presentada ahir és tan sols el punt de partida.
CIRCUMSTÀNCIES HISTÒRIQUES El president presenta el pressupost més alt des de la Segona Guerra Mundial
RECELS DE L’OPOSICIÓ Els republicans recuperen el seu fervor per l’equilibri fiscal, absent amb Trump