Madrid rep més inversió real que Catalunya per sisè any consecutiu

La inversió executada a Madrid l’any passat per l’Estat va tornar a superar per sisè any consecutiu la de Catalunya malgrat que els pressupostos de l’Estat preveien el contrari. Segons les dades de la Intervenció General de l’Estat publicades ahir, la inversió efectivament executada a Catalunya va ser de 957,2 milions d’euros, mentre que la de Madrid va ser d’1.229,4 milions. En canvi, els pressupostos en vigor per al 2020, que eren els prorrogats del 2018, preveien que Catalunya rebés més inversió real que Madrid.

Els diners destinats a Catalunya equivalen al 12,67% del total de recursos que es poden regionalitzar per comunitats autònomes, mentre que a Madrid va anar el 16,27%. Amb aquests percentatges, els recursos que van arribar a Catalunya en relació amb el total van ser inferiors al seu pes en el PIB (16,8%) i a la població (19%).

El volum d’execució (els citats 957,2 milions) són un 18% superiors als de l’any anterior però se situen per sota del nivell del 2018. En canvi, en el cas de Madrid, la inversió real de l’any passat va ser la més gran dels últims sis anys.

La Cambra de Comerç de Barcelona, que fa anys que analitza aquest fenomen, afirma que Madrid rep més inversió pel pes dels ministeris i de l’Administració de l’Estat a la capital. Per això, si hi hagués més descentralització, si l’Administració estatal estigués més ben repartida, les diferents comunitats autònomes rebrien més recursos. Aquest és un altre exemple de les conseqüències positives que té l’efecte seu o efecte capitalitat per a Madrid, que pot atreure més volum de recursos públics destinats a inversió, ja siguin per a infraestructures o altres qüestions com la compra de material informàtic, per exemple.

Si es pren el període de cinc anys analitzat (2014-2020), Catalunya

va rebre inversions reals per valor de 4.807 milions, mentre que Madrid va obtenir 6.594 milions, i això representa gairebé 1.800 milions més.

L’anàlisi de l’execució pressupostària per comunitats de l’exercici 2020 no permet analitzar el grau de compliment del pressupost, ja que els comptes de l’any passat estaven prorrogats, de manera que no existeix una memòria en la qual es detalli prèviament la destinació d’aquests recursos.

L’anàlisi de les dades mostra també que la pandèmia no va afectar les xifres definitives d’execució pressupostària de l’Estat en les comunitats.