Els EUA van fer servir Dinamarca per espiar polítics europeus

La intel·ligència danesa va col·laborar, per activa o per passiva, amb l’NSA

Era el 2013 quan Edward Snowden va destapar el programa de vigilància massiva de l’Agència Nacional d’Intel·ligència (NSA) dels Estats Units, revelant pràctiques d’espionatge no només a ciutadans corrents sinó també a diversos líders europeus. Vuit anys després, una investigació periodística ha revelat que els Estats Units van aprofitar els acords de col·laboració amb els serveis d’intel·ligència danesos per monitorar les comunicacions de polítics de països com Alemanya, França, Suècia i Noruega.

Segons ha publicat la televisió pública danesa DR, després de les revelacions de Snowden l’aleshores cap del servei d’intel·ligència danès va obrir una investigació interna secreta per esbrinar si l’NSA havia utilitzat els sistemes de vigilància del país escandinau per espiar objectius tant a Dinamarca com en països veïns. Aquelles indagacions van rebre el nom d’operació Dunhammer i es van centrar en l’activitat dels anys 2012 i 2014. Les conclusions de l’informe, conclòs el 2015, van confirmar les sospites però es van mantenir en secret. No va ser fins a l’agost del 2020, arran de la delació d’un informant, que el document va arribar a la ministra de Defensa, Trine Bramsen –en el càrrec des de juny del 2019–, que va forçar alguns responsables d’intel·ligència a deixar els seus càrrecs, tot i que no es van revelar els motius. No obstant això, no es va interrompre la col·laboració amb l’NSA.

L’operació Dunhammer va revelar que l’NSA va utilitzar els números de telèfon de polítics per seleccionar les comunicacions que passen pels cables d’internet cap a i des de Dinamarca. Així, va poder interceptar trucades, missatges de text i ús d’internet, incloent-hi cerques, xats i missatgeria, segons DR.

La cadena danesa ha publicat aquesta informació després d’uns quants mesos d’entrevistes amb nou fonts coneixedores de l’operació que asseguren que els EUA van espiar, entre d’altres, Angela Merkel i altres polítics alemanys com l’aleshores ministre d’Exteriors i

La vigilància va afectar Merkel i polítics de França, Noruega i Suècia, com va denunciar Snowden

actual president de la República, Frank-Walter Steinmeier, i el cap de l’oposició, Peer Steinbrück, que ha qualificat l’afer de “grotesc” i d’“escàndol” polític. L’NSA també va espiar polítics de França, Suècia i Noruega. El novembre del 2020, DR ja va publicar que els EUA havien monitorat les comunicacions de diverses empreses del sector de la defensa entre el 2012 i el 2015, com la sueca Saab, utilitzant els sistemes danesos.

Segons DR, no queda clar si el servei d’intel·ligència danès va ajudar activament l’NSA o si Washington va abusar de la seva cooperació. “No podem dir quant sabia el servei d’intel·ligència danès”, va declarar un dels periodistes a la cadena sueca SVT, si bé va remarcar que l’informe intern es va acabar el 2015 i que, per tant, almenys els màxims responsables ho sabien des de llavors. La ministra de Defensa danesa va manifestar en un comunicat que el Govern no pot especular sobre la informació dels mitjans, però que l’escolta sistemàtica d’aliats propers és “inacceptable”. I Edward Snowden, que viu a Rússia des del 2013, va ficar cullerada en l’afer amb un tuit escrit en danès i amb un enllaç a la notícia de DR: “Tant de bo hi hagués hagut alguna raó per investigar fa molts anys. Oh, per què no ens va avisar ningú?”, va lamentar amb ironia.