La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els aldarulls oculten el creixent assassinat de camperols a Colòmbia
La Fiscalia rebaixa els morts en les protestes el mateix dia d’una matança rural
El president Iván Duque no dona el braç a tòrcer i continua ensenyant la mà dura per reprimir amb força les protestes, malgrat les queixes internacionals. Finalment, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) arribarà al país el 8 de juny per investigar les denúncies d’abusos policials i crims suposadament comesos per funcionaris de l’Estat, que deixen mig centenar de morts des de l’inici de la revolta.
No obstant això, el ball de xifres és considerable en funció de si la font és oficial o no. En un país on la violència armada s’ha normalitzat durant anys amb guerrilles, paramilitars, sicaris, narcotràfic i perillosa delinqüència comuna, el risc és, com considera la Fiscalia, que molts assassinats que no tenen relació amb la revolta s’atribueixin a les protestes i a la qüestionada brigada antiavalots.
La Fiscalia i la Defensoria del Poble van presentar ahir un informe conjunt en què es rebaixen a vint les morts relacionades directament amb l’actual onada de protestes, que va començar el 28 d’abril. Fins ara, la xifra admesa, i avalada fins i tot pel Defensor del Poble, era de 48 de morts, però els dos organismes coincideixen que almenys 19 d’aquestes defuncions no tenen res a veure amb les mobilitzacions i els nou casos restants continuen sotmesos a investigació.
De les vint morts oficials, catorze van ocórrer a la regió de Valle del Cauca i la majoria a la seva capital, Cali, la tercera ciutat del país, convertida en epicentre de les protestes. Tres morts més es van produir a la regió de Cundinamarca i només una als departaments de Cauca i Tolima, i a Bogotà. L’informe recull 419 denúncies de desaparicions però aclareix que 308 persones ja han estat localitzades i es continua tractant de trobar-ne 111.
Les oenagés defensores dels drets humans tenen una altra visió. Temblores, l’organització que està duent un exhaustiu recompte dels abusos policials, que superarien els dos milers, assegura que les protestes acumulen 60 morts, dels quals 43 haurien estat comesos per les forces de l’ordre.
Les autoritats investiguen, a més, deu policies acusats de passivitat amb la presència de civils armats disparant contra manifestants a Cali. El cas més flagrant va ser el d’un membre de la Fiscalia que divendres, suposadament fora de servei i vestit de paisà, va obrir foc i va matar dues persones d’un piquet, davant els ulls de la policia, i després va ser linxat i assassinat per una turba d’encaputxats.
Divendres es complia un mes de l’inici de les protestes i els aldarulls van ser sagnants a Cali, on van morir entre 7 i 14 persones, i 98 en van resultar ferides, de les quals 54 per trets de bala. Malgrat que la Fiscalia no consideri totes aquestes morts relacionades amb la revolta que exigeix millores socials al Govern de Duque, l’alta comissionada de l’ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, es va fer ressò diumenge de les denúncies i va enviar un enèsim toc d’atenció al mandatari conservador. “És essencial que totes les persones que presumptament van causar lesions o mort, inclosos funcionaris de l’Estat, estiguin subjectes a investigacions ràpides, efectives, independents, imparcials i transparents, i que els responsables responguin davant la llei”, va dir Bachelet.
Els incidents de Cali van motivar que Duque tripliqués l’enviament de tropes militars a aquella regió per aixecar els nombrosos bloquejos de vies instal·lats pels piquets, fent esllanguir-se encara més la negociació entre el Govern i el Comitè Nacional de l’Aturada (CNP). Les dues parts es van reunir diumenge i després es van acusar en sengles comunicats de no voler avançar. Mentre l’Executiu exigeix “que cessin per sempre a Colòmbia tots els bloquejos”, abans de firmar un preacord que establiria una taula de diàleg, el CNP assegura que Duque té només una “simulada voluntat de negociació”.
A més, la violència que s’està enquistant a les principals ciutats desvia l’atenció de les matances contra camperols i líders comunitaris que aquests darrers dies s’han accelerat i que, encara que no tinguin una relació directa amb els disturbis, figuren entre les demandes del CNP, que exigeix que el Govern les freni.
L’últim exemple és la mort de nou persones a Algeciras, localitat rural de la regió d’Huila, cosides a trets ahir per un grup paramilitar en una finca propietat del pare d’un exguerriller de les FARC. El maig, la població de Restrepo, al departament de Valle del Cauca, va ser escenari d’una matança semblant, quan homes armats van matar sis persones en un bar.
Un grup paramilitar irromp a la finca del pare d’un exguerriller i mata nou persones