La Xina també necessita més nens

Gir radical de la Xina en l’estratègia de planificació familiar. El Govern va anunciar ahir que permetrà que les parelles casades tinguin fins a tres fills, en un canvi en la política de natalitat adreçat a “respondre a l’envelliment de la població” i “millorar l’estructura poblacional”, segons l’agència oficial xinesa. El politburó del Partit Comunista Xinès ha advocat també per l’ajornament de la data de jubilació.

El 2016, les autoritats xineses van autoritzar que les parelles poguessin tenir un segon fill, reformant així les dures polítiques que des de l’any 1979 impedien poder tenir més d’un descendent. Ara, el Govern ha decidit fer un pas més després que l’Oficina Nacional d’Estadística confirmés una caiguda de la natalitat per quart any consecutiu. L’any 2020 van néixer 12 milions de xinesos, pels 14,6 milions del 2019. El país més poblat del món pateix una baixada constant de la natalitat, acompanyada d’un envelliment progressiu de la població. La Xina ha registrat el creixement poblacional més baix des del 1950, amb una taxa de fertilitat d’1,3 fills per dona. Per això, de frenar l’explosió demogràfica amb la política del fill únic, l’objectiu del Govern és ara just el contrari.

I fins ara no sembla que ho estigui aconseguint, ja que des del 2016 la població no ha respost com les autoritats esperaven a la possibilitat de tenir dos fills. L’elevat cost de criar un segon fill a les grans ciutats ha fet que moltes parelles hagin decidit no augmentar la família. El preu de l’habitatge, de les activitats extraescolars, del menjar i dels desplaçaments són elements dissuasius per a molts matrimonis. Amb l’augment del cost de la vida, moltes parelles no poden permetre’s tenir fills.

L’actitud de moltes dones joves xineses de zones urbanes cap a l’embaràs ha canviat. I cal afegir-hi un greu desequilibri de gènere: a la Xina hi havia l’any passat 34,9 milions més

Pequín autoritza tres fills per parella per frenar el progressiu envelliment que pateix el país

d’homes que de dones, conseqüència de l’estricta política del fill únic introduïda el 1979. El 2016 el Govern va autoritzar tenir dos fills, però la mesura no va anar acompanyada d’ajuts econòmics per a l’educació o l’accés a les guarderies. Per això l’Executiu comunista ha anunciat ara que implementarà millores en els serveis de cura infantil, la baixa per maternitat o l’assegurança de naixement.

Un altre element que ha frenat la natalitat és l’estatus social. A les grans ciutats ja no prioritzen els costums ancestrals, sinó el creixement personal i professional. Moltes dones descarten tenir fills perquè perjudica o frena la seva carrera. Són molt més independents que abans i decideixen posposar la idea de tenir parella o de ser mares.

Hi ha encara avui dia enormes diferències entre els habitants de les ciutats i la població rural, i l’eliminació de les restriccions a la natalitat poden generar grans disparitats. Tot indica que els que viuen a les zones urbanes continuaran endarrerint la idea de ser pares, mentre que els que viuen al camp mantindran la tradició i tindran famílies nombroses.

La Xina es pot enfrontar a una disminució de la població abans del previst, que suposaria un contratemps seriós per l’estructura d’edat invertida, amb més ancians i persones més grans que joves. Si s’arriba a aquest punt, el país no tindrà prou mà d’obra per ajudar la gent gran i les seves necessitats, i es produirà un greu problema econòmic i de productivitat. D’aquí la nova política demogràfica del Govern de Xi Jinping incentivant la natalitat, si bé caldrà veure quina resposta troba, especialment entre les parelles joves de zones urbanes, i si arriba a temps.

La Xina, un país amb gairebé 1.412 milions d’habitants, necessita més nens per tenir més mà d’obra futura i evitar convertir-se en una societat envellida, un problema a què també s’enfronten el Japó, Corea del Sud i Taiwan.