La Vanguardia (Català-1ª edició)
Reactivar Barcelona, desactivar Colau
Fa sis anys que Ada Colau és alcaldessa, i el balanç és francament negatiu. La crisi provocada per la pandèmia no ha fet més que agreujar el deteriorament de Barcelona i el retrocés de la ciutat en qualitat de vida, cohesió social, serveis o ocupació, mentre avança en inseguretat i alta fiscalitat. Estem davant un moment crucial en què l’alcaldessa és una rèmora afegida per a la recuperació. Cal reactivar Barcelona, i per això és necessari desactivar Colau.
S’han de reactivar els principis de seguretat jurídica, solvència de govern i estabilitat institucional i una col·laboració publicoprivada desacomplexada tan exitosa com la dels Jocs Olímpics del 1992 i sense la qual no s’entendria la transformació urbana assolida. Reafirmem el principi d’autoritat perdut en la lluita contra la delinqüència, l’incivisme o el top manta. Després de la pandèmia tornaran als nostres carrers si no són frenats amb fermesa. Tenim l’oportunitat de ser una ciutat de llei, amb una nova ordenança de convivència i en què els agents se sentin protegits en la seva tasca professional.
Redefinir la marca Barcelona és una obligació per atreure les inversions i el turisme que necessita la ciutat i en concòrdia amb els veïns. Activem el comerç, que necessita amb urgència promoció i proximitat implantant els BID i les Apeus.
S’ha de desactivar la destralada fiscal que ens ratifica com la ciutat d’Espanya amb més pressió després de la brutal i recent pujada d’impostos i taxes municipals. Desmantellem
tantes prohibicions, restriccions, suspensions, traves, burocràcies i biaixos ideològics que ofeguen el nostre creixement i activem la llibertat, l’agilitat administrativa, els incentius o la flexibilitat administrativa amb marcs garantistes. Deixem enrere sectarismes que ens imposen urbanismes tàctics, superilles, cotxefòbia, veto a les motos, patinetfílies caòtiques o bicis sense control en comptes de potenciar de debò el transport públic i activem projectes paralitzats com l’ampliació de l’aeroport o l’Hermitage.
Es contemporitza amb les okupacions, es qüestiona el dret de propietat, s’aproven normatives i es foragiten inversions, però no es promouen els pisos públics necessaris, i menys de lloguer social. Cal donar suport a la rehabilitació i els canvis d’usos a favor d’habitatge de locals comercials o industrials sense activitat i escàs valor en ocupació o PIB. Activem la Barcelona més humana amb els equipaments sanitaris, educatius, per a la nostra gent gran i discapacitats promesos fa anys i encara pendents de construir.
Fer realitat la Barcelona real és una altra assignatura a activar. Necessitem més territori, una àrea metropolitana de 164 municipis i no d’una trentena, i una nova llei especial, la Carta Municipal, que aporti a la ciutat més capacitat de gestió i un millor finançament.
Cada vegada més la societat i els barris es mobilitzaran per expressar el seu afartament i potser una alternativa al mal govern. Si no reacciona l’oposició exercint de tal i si el PSC no deixa de ser la marca blanca de Colau a l’executiu local, el futur de Barcelona es forjarà fora d’ells primer i a les urnes després. Si el demà barceloní es determina pel procés independentista, l’avui municipal tindrà garantida la seva continuïtat. Per evitar-ho, és necessari que l’epicentre polític sigui a la banda de l’Ajuntament de la plaça Sant Jaume i no a la de la Generalitat.
Consolidem la confiança i l’estima per Barcelona. Crec en la nostra ciutat i en el seu potencial, però aquest últim no pot ser dilapidat ni perdre oportunitats. Des dels nostres respectius àmbits professionals, socials o veïnals, activem un compromís de ciutat i reactivem Barcelona.
Desmantellem tantes restriccions, suspensions, traves i biaixos ideològics que ofeguen el nostre creixement