La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Generalitat i la Moncloa fan els primers passos cap al diàleg
Els dos presidents parlaran aquesta setmana per reprendre la taula de negociació
Pere Aragonès i Pedro Sánchez semblen decidits a reactivar la taula de negociació entre els governs català i espanyol pensada per resoldre el conflicte català. Cal veure per a quan, però tots dos estan fent els primers passos perquè es reuneixi, malgrat que la seqüència per a això sigui una mica enrevessada i reglada: missatges de cortesia del president de l’Executiu central a Aragonès que alhora van servir per instar-se a parlar aquesta setmana sobre aquest espai de diàleg; conversa telefònica prevista per abans de diumenge que servirà per citar-se presencialment tots dos “les pròximes setmanes”; finalment, trobada cara a cara possiblement a la Moncloa per fixar un data per a aquest espai de diàleg.
A tot aquest tour per etapes i aquest quedar per quedar per després tornar a quedar caldria afegir-hi una altra cita: la que pretén Aragonès per forjar un acord nacional per a l’amnistia i l’autodeterminació amb el màxim d’actors polítics, socials i econòmics possibles. La part catalana aniria a la taula de negociació amb un missatge definit i consensuat.
Sigui com sigui, per a aquesta mateixa setmana s’han cridat a mantenir “amb tranquil·litat” una conversa telefònica que ha de servir per planificar una primera reunió entre presidents. Serà l’avantsala de la represa de la taula de negociació.
El president de la Generalitat va comparèixer ahir després del primer Consell Executiu ordinari del Govern i va explicar que espera tractar amb “una mica de detall” diversos “temes d’interès”. No només l’amnistia o el dret d’autodeterminació, sinó qüestions com els fons europeus –diumenge en una entrevista a La Vanguardia el ministre José Luis Ábalos va anunte
Apel·lant a l’independentisme català, el Marroc subratlla l’èxit del concepte separatisme. El fan servir els veïns del sud i els del nord. A França es parla molt d’un separatisme intern. L’islam antirepublicà: el treball organitzat per evitar l’assimilació dels musulmans a la cultura republicana. Macron ha impulsat un “projecte de llei que confirma el respecte als principis de la República”. En l’exposició de motius es parla d’“un entrisme comunitari, essencialment d’inspiració islamista, un projecte polític conscient, teoritzat i politicoreligiós l’ambició del qual és fer prevaler les normes religioses sobre el dret comú”. I continua: la “dinàmica separatista té com a objectiu la divisió” que s’assoleix “amb un treball de soscavament als districtes, als serveis públics i en particular l’escola, al teixit associatiu, a les estructures d’exercici del culte”.
No se sap quants són els musulmans de França: l’Estat no pregunta aquesta dada. Però es calcula que són entre 9 i 11 milions, dels quals, s’afirma, un 70% menja halal, dada que cito sense prejutjar. Una dada paral·lela té gran interès geopolític: França, amb uns 67,06 milions l’any 2019, tindrà un creixement demogràfic espectacular, gràcies, precisament, als seus musulmans. En poques dècades pot atrapar Rússia (144,4 milions). França podria esdevenir el país més poblat d’Europa: una força enorme. Però necessita assimilar la seva població de fe islàmica per convertir la demografia en poder real. Altrament, una enorme part de la població podria esdevenir un país dins del país.
Aquesta possibilitat posa en guàrdia molts sectors culturals i polítics (no solament Le Pen). Un manifest militar va suscitar un gran escàndol perquè interpel·lava el poder polític per inacció davant d’aquest separatisme. El primer signant es el general Piquemal. Escrit amb q o c, Picamal, és un cognom típic de la Catalunya Nord i d’Occitània. França és un model històric d’assimilació, concepte que difereix del d’integració perquè persegueix l’eliminació dels vincles culturals amb els ancestres. Sembla que aquell model no és tan fàcil d’assolir avui. No hi ha assimilació sense violència: la Xina fa amb els uigurs el que França va fer amb els Picamals: “Soyez propre parlez français”. Moltes generacions van associar a l’escola la netedat amb el rebuig de la llengua pròpia. que Sánchez ja va assenyalar que la trobada tindrà lloc a la Moncloa, “com correspon”.
Ara bé, després de la cita entre presidents, l’amnistia i l’autodeterminació s’han de tractar a la taula de diàleg, fruit de l’acord polític, va explicar el cap del Govern. La resta de qüestions s’hauran d’abordar amb profunditat a les comissions bilaterals Generalitat-Estat que recull l’Estatut. Aragonès no vol que es barregin i va tenir molta cura de diferenciar els espais.
Amb tot, el president de la Generalitat creu inevitable que es parli dels indults. Una cosa, però, que va assegurar que no serà objecte de negociació, ja que és una decisió, tal com va apuntar el Govern, ex
Espanya va intentar ser França, però la història ens ha fet el regal de la pluralitat, percebuda com a desgràcia
Espanya va intentar ser França. Però la història ens ha fet el regal de la pluralitat, percebuda com a desgràcia, ja que l’ideal dominant d’Espanya és l’assimilació: la uniformització. D’aquí el rebot independentista.
El xoc de passions ens fa mal a tots. I ens afebleix davant dels veïns. Per què entestar-se en el model francès, quan podríem triar els exitosos models suís (confederació) o alemany (federació amb senat territorial)? La monarquia dels Àustria és més espanyola que el model francès. Per què entestar-se en xocs interns d’ahir quan ja ens trepitgen els talons els grans problemes nous que preocupen a França?