“Biden no convertirà Alaska en un parc enorme”, diu el governador

càrrec de ministra. Haaland s’ha oposat durant anys a aquest i altres projectes que afecten terres habitades pels pobles natius.

Bernadette Demientieff, directora executiva del comitè de gestió de la nació Gwich’in, va agrair a la secretària d’Interior que hagi “escoltat” les seves veus i defensat els seus drets humans i la seva identitat. Una delegació de polítics republicans (els senadors Lisa Murkowski i Dan Sullivan, i el governador Mike Dunleavy, entre d’altres), en canvi, van qualificar la decisió de “desastrosa” per a la seguretat energètica del país i l’economia de l’estat, que té una extensió gairebé 10 vegades superior a la d’Espanya i només 731.000 habitants.

Sullivan va acusar Biden d’utilitzar el dossier per pagar favors als seus aliats de l’ala progressista del

Partit Demòcrata així com d’ignorar el desig dels pobles natius que viuen a la zona de promoure un desenvolupament responsable de l’àrea. El governador Dunleavy, per la seva banda, va acusar el president de trair el remot estat: “Tancar les nostres terres no és el que William Seward pretenia quan es va fundar Alaska i no permetrem que l’Administració Biden converteixi Alaska en un gegantí parc nacional”.

La nova Administració ha donat un cop de timó a nombroses decisions sobre energia i clima adoptades per Trump. Tot just prendre possessió com a president, Biden va declarar una moratòria temporal a la concessió de nous permisos per extreure petroli o gas en terrenys federals. També va cancel·lar el projecte de l’oleoducte i gasoducte Keystone XL, un polèmic procés aprovat pel seu predecessor que transportaria petroli des d’Alberta (Canadà) a les refineries de Texas. Trump, al seu torn, esmenava així la decisió d’Obama de bloquejar l’obra, que té el suport del Govern canadenc.

Amb altres projectes menys controvertits i de menor escala a Alaska,

Dakota i Arizona, la Casa Blanca ha estat més pragmàtica i els últims mesos ha donat suport als tribunals als arguments de diverses empreses en defensa dels seus projectes, autoritzats per Trump.

Biden va defensar a l’abril la seva decisió de tornar a l’acord sobre clima de París marcant-se l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle entre un 50% i un 52% el 2030 respecte als nivells del 2005, una retallada sense precedents. Segons el Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, si la temperatura mitjana del planeta puja més d’1,5ºC, el nivell del mar augmentarà fins a 10 centímetres, fet que deixaria l’Àrtic sense gel a l’estiu.