La Vanguardia (Català-1ª edició)
El bloc del canvi pacta un acord de govern a Israel
Bennett i Lapid s’alternaran com a primer ministre
Faltaven tot just dues hores perquè finalitzés el termini per formar govern a Israel, i els presagis eren que el tàndem alternatiu de Yair Lapid (Yesh Atid) i Naftali Bennett (Yamina) no tancarien a temps l’acord. Però a escassos minuts de la mitjanit van arribar les firmes necessàries. “El líder de Yesh Atid informa oficialment al president que ha aconseguit formar coalició”, va informar la formació centrista. Després de tretze anys seguits, Benjamin Netanyahu podria deixar de ser el primer ministre de l’estat jueu.
La votació del nou govern serà d’aquí 12 dies, i la por és que un diputat trànsfuga dinamiti els plans. En cas d’aprovar-se l’acord de rotació, Bennett exercirà els dos primers anys com a premier, i després serà reemplaçat per Lapid.
En les tenses converses del bloc alternatiu als voltants de
Tel-Aviv van aflorar discrepàncies ideològiques i lluites pel repartiment de càrrecs. Les demandes de l’islamista Mansour Abbas (Raam) van posar tot costa amunt, mentre el flanc dretà del bloc alternatiu defugia accedir a les seves peticions. Les faccions conservadores van aconseguir imposar en la negociació un ens per “supervisar la preservació de l’àrea C a Cisjordània”, on es concentren la majoria dels assentaments jueus.
Des de fora, la vociferant ministra de transport Miri Regev (Likud) va exclamar al costat de seguidors del seu partit: “Espero que la dreta i els seus votants despertin. Bennett va dir mil vegades que no s’asseuria amb Lapid. Va robar els vots i els hi va donar a l’esquerra, per posar Meretz en el govern”. I va considerar: “Vam vèncer, i pot muntar un govern de dretes estable. El que s’està gestant és una tragèdia”. En els últims compassos, les bases likudniks i l’extrema dreta van implorar a Bennett que fes marxa enrere en els seus plans.
Entre el suspens i l’agonia, els diputats van escollir per aclaparadora majoria l’exlaborista Isaac Herzog com a president número 11 d’Israel. Va superar folgadament en vots a Miriam Peretz –87 a 26–, qui aspirava a ser la primera dona en ocupar aquest simbòlic càrrec. Herzog, antigament defensor de la solució de dos estats per resoldre el conflicte amb els palestins, va fregar la victòria electoral el 2015, el que hagués suposat el final de Benjamin Netanyahu. Ara substituirà Reuven Rivlin a la residència oficial de la presidència. El relleu en el càrrec amb Rivlin s’efectuarà la setmana vinent, i la seva cadència serà de set anys.
En temps de convulsió interna després de l’esclat bèl·lic de Gaza i l’onada de violència interna entre àrabs i jueus al país, Herzog va insistir a curar les ferides. “Aportaré orelles receptives a totes les posicions, i respectaré a tothom. Hem de construir ponts d’acords. Entre nosaltres i amb els nostres germans en la diàspora”, va dir referint-se a les comunitats jueves del món. I va proclamar: “cal tornar l’esperança a Israel”.
El president sortint, Rivlin, li va recordar des de la tribuna parlamentària que “mentre la Knesset és un lloc de discussió, a casa teva ha de prevaler el respecte. És l’ànima de la nostra democràcia, i les seves portes són obertes a tot el poble”.
El premier en funcions Benjamin Netanyahu va beneir Herzog i li va desitjar “sort en nom de tots els israelians”. Des de la tribuna contrària, Yair Lapid va destacar que “és un home que sap veure el bo d’aquest poble i del país”.
Després de tretze anys, Benjamin Netanyahu podria deixar de ser el primer ministre de l’estat jueu