La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aragonès i el Vicks VapoRub
Encertar-la amb el diagnòstic, encertar-la amb el tractament i complir religiosament amb la rehabilitació per recuperar les prestacions del cos. Serveix per a les persones i també val per a les institucions i la política. El pacient català ha trigat tres anys a diagnosticar-se. Els que van des que es va trencar la columna el 2017, saltant al buit des d’un penya-segat, fins al final de la presidència de Quim Torra. Malgrat que totes les proves oferien resultats inequívocs, els metges es resistien a coincidir en el diagnòstic i cada un empenyia cap a un tractament diferent.
Finalment els metges d’ERC han imposat el seu criteri, que realment no difereix del tot de JxCat, per bé que els segons eren més partidaris de continuar entabanant el malalt animant-lo a creure que podia continuar practicant pònting o flyboard.
Una vegada decidit quin dia- gnòstic havia de prevaler –múlti- ples i greus fractures–, la teràpia que ha imposat el cap actual dels serveis mèdics, Pere Aragonès, és la de màxim repòs acompanyat d’hàbits saludables. Traduït al discurs polític: com menys soroll, teatralització i simbologia excessiva, millor.
Les entrevistes que ha despatxat fins ara Pere Aragonès, la seva primera roda de premsa al Palau de la Generalitat o el seu debut en una sessió de control del Parlament han respirat aquesta voluntat medicinal. El president és conscient que la congestió catalana és important, i per això els seus pocs dies a la presidència fan olor de Vicks VapoRub. Cal recuperar la respiració, la primera funció vital sense la qual no funciona res.
Respirar per guanyar temps. Temps amb l’ampliació de l’aeroport –ja ho veurem–, temps amb la negociació amb el Govern espanyol –parlaré amb Pedro Sánchez–, temps amb els indults –no és el que vull, però no ens hi oposarem–. I juntament amb el temps, la calma. Per primera vegada des del 2012 les compareixences del president no són per pitjar l’accelerador sinó per posar el peu al pedal del fre. És una conseqüència lògica del diagnòstic del doctor Aragonès: amb ossos trencats només es pot caminar, no pas córrer, i si hem de ser francs, com menys i més a poc a poc, millor. Respirar i reposar. Vicks VaporRub i un caminador per fer passos segurs.
El tractament també passa, segons la terapèutica que s’intenta imposar, per deixar els curanderos fora del comitè mèdic que atén el pacient. Per això la representació queda en mans d’una excel·lent cirurgiana de la comunicació com Patrícia Plaja, perquè exerceixi sense galons polítics la responsabilitat de transmetre els missatges del Govern referits a la gestió i al servei públic.
Però per a la resta de coses –la políti-ca–, Pere Aragonès. Per això l’aparell de comunicació d’ERC s’ha traslladat en ple al Palau de la Generalitat. Un tècnic de prestigi per informar de la gestió –Plaja– i aparell de partit per informar de la política –Sergi Sabrià i el seu equip–. Per a les qüestions polítiques de pes –tot el que afecta l’eix sobiranista–, el portaveu serà el mateix president, o això s’intentarà. En la mesura que els presidents no parlen cada dia, totes aquestes qüestions –el pimpam-pum– haurien de tenir menys minutatge en ràdio i televisió i menys línies escrites als diaris. Respirar. Descansar.
La disciplina amb què el pacient compleix amb la medicació prescrita es coneix amb el nom d’adherència. I és aquí on radica bona part de l’èxit d’un tractament. En les persones, el seu natural oblidadís o simplement la dificultat de recordar el nombre i ordre de les preses quan estan polimedicades poden fer que una
Per primera vegada des del 2012 les compareixences del president són per posar el peu al pedal del fre
terapèutica encertada se’n vagi en orris. Pel Govern català, mantenir la disciplina amb les preses sense oblidar cap recepta dependrà principalment de la lleialtat dels partits i de les persones que el formen envers el mateix Executiu i com sigui de sòlid el principi d’autoritat que just ha començat a desplegar Pere Aragonès. Després del tractament vindrà la rehabilitació. Però encara és aviat per a això. Encara estem en la fase de les cures, i primer caldrà saber si funciona.
@josepmartblanch