“Demano perdó”, però “no soc un corrupte”

“No soc un corrupte”, “no hi ha hagut corrupció”. Amb aquestes paraules Jordi Pujol repassa la taca –ell sempre parla d’esguerro– que s’ha derivat de la seva confessió sobre l’existència de diners de la família ocults a Andorra. Circumscriu l’existència d’aquests diners a la deixa del seu pare –Florenci Pujol–, i assegura que “no procedia de cap suborn ni estava relacionada amb la política”. I tot i que admet que “hi ha una cosa que no he fet bé”, recordant que “es pot pecar per acció o per omissió”, garanteix que des que es va començar a dedicar a fons a la política, a partir del 1974, “no vaig incrementar el meu patrimoni”, sinó que, “de fet, va decréixer, i força”. “El llegat o deixa que vaig tenir a disposició a l’estranger tenia un origen que tampoc no era fruit d’operacions facilitades per la política, i a més no el vaig fer servir mai”, “no és fruit de comissions il·legals, no és fruit de corrupció política, no ve de cap tracte de favor”, rebla. Pujol, en tot cas, demana perdó, a si mateix i als catalans, per haver tingut aquests diners. “Sobretot he de demanar perdó a la gent del meu país. Això és el que compta. Pot semblar una figura literària, això de demanar perdó també al jove que era jo fa més de seixanta anys, però no ho és pas. No sé ben bé què és, però en tot cas no és una figura literària. És l’expressió d’un dolor”, admet. I confessa que no sap “ben bé” per què va actuar d’aquesta manera, perquè es va ocupar d’altres coses –Catalunya– abans que de les pròpies, perquè “tens el propòsit de fer el que és important per a tu i no t’ocupes dels temes de cada dia; els encarregues a un altre i no els segueixes”, com explica que li va dir un bon amic seu i advocat dos mesos després de la confessió del 2014. “És veritat que estic imputat, però sense cap mena de prova que m’involucri en fets de corrupció. Jo no soc un corrupte”, precisa en la seva defensa Pujol, que assegura que està preparat per anar a la presó, per a la ruïna i per a la mort, però no per al deshonor i la vergonya pública. I des del penediment i un sentiment de culpabilitat, assumeix que la recuperació de la seva figura serà “lenta i dolorosa, i en el millor dels casos no serà completa”, tot i que no descarta res: “Podria dir el nom de deu polítics catalans i espanyols que en temps de democràcia han tingut problemes com aquest i avui són recordats positivament”.