L’ampliació de l’aeroport

El fet que més de dues-centes entitats i associacions econòmiques i socials s’hagin reunit a Esade per reclamar l’ampliació de l’aeroport de Barcelona és una demostració de la gran importància que té per a la ciutat, i per a tot Catalunya, l’ampliació de les pistes per poder rebre vols procedents dels Estats Units, la Xina, el Japó i la resta d’Àsia. Això ens connectaria amb les regions del món de més creixement econòmic, de més desenvolupament tecnològic i amb una gran potencialitat d’oferir turisme d’alt poder adquisitiu. La capacitat aèria de transport intercontinental de viatgers i mercaderies és estratègica en ple segle XXI. No hi ha cap altra manera d’establir aquesta connexió amb aquelles parts del món que no sigui a través de grans aeronaus per cobrir distàncies de llarg recorregut.

Abans de la pandèmia, a més, l’aeroport de Barcelona es trobava a la vora de la saturació, amb 53 milions de viatgers anuals, i tan aviat com es recuperin l’economia i el turisme tot indica que tornarà a ser de nou al límit. La proposta inicial de construir una terminal satèl·lit ampliaria la capacitat fins als 70 milions de passatgers anuals, però s’ha descartat perquè no n’hi hauria prou per acollir vols intercontinentals suficients. Per això és necessari ampliar les pistes, que és el que proposa de fer Aena, amb una inversió de 1.700 milions d’euros, la més gran en una infraestructura a Catalunya des dels Jocs Olímpics del 1992.

L’Ajuntament de Barcelona, amb Ada Colau al capdavant, s’oposa a l’esmentada ampliació, en sintonia amb grups ecologistes i alternatius, però el país ja no està per romanços, perquè s’hi juga el seu futur de progrés i d’ocupació. En l’acte celebrat ahir a Esade es va informar que l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, en termes d’ocupació, suposarà la creació de 350.000 llocs de treball, dels quals 83.000 de directes i 267.000 d’indirectes, als quals caldria sumar l’impacte de les

El suport majoritari del territori als plans d’expansió és clau per a l’autorització de la UE

inversions previstes a la xarxa ferroviària. En conjunt tot això comportarà un gran canvi qualitatiu de la connectivitat de Barcelona i, per tant, l’obertura a una nova etapa de creixement econòmic. Cal tenir en compte que totes les ciutats europees que competeixen amb Barcelona tenen aeroports de primer nivell, començant per Madrid.

La decisió municipal de rebutjar l’ampliació aeroportuària, afortunadament, no és vinculant i, en últim extrem, depèn del que decideixi la Generalitat. El president Aragonès ha previst, en aquest sentit, la creació d’una taula institucional per ordenar el debat sobre l’ampliació de l’aeroport, en la qual es convocarà els ajuntaments implicats, el Govern central i Aena, entre d’altres. Però el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ja va assegurar ahir al Parlament que Catalunya no es pot permetre el luxe de no tenir un aeroport preparat per a l’economia del segle XXI.

Inicialment la Generalitat va proposar al seu dia que fossin els aeroports de Reus i de Girona els que operessin com la nova pista que es necessita al de Barcelona, amb una connexió directa a través de l’AVE que els deixaria a quaranta minuts de distància. Però, segons el parer d’Aena, això comportaria la renúncia de Catalunya a comptar amb un veritable eix aeroportuari intercontinental, ja que no n’hi ha cap al món que funcioni amb tres aeroports.

Per compensar l’ocupació que es faria dels espais naturals protegits que hi ha al Prat, com la finca de La Ricarda, que pertanyen a la xarxa Natura 2000, Aena es compromet a multiplicar per deu les hectàrees protegides, amb la inversió necessària per al seu manteniment. Però això requereix l’autorització de la Unió Europea, que, com a primer requisit, exigeix un ampli acord del territori. Per això ha estat tan important l’acte celebrat ahir a Esade sota el lema “Tots per l’ampliació de l’aeroport”.