El lleure s’afegeix a la normalitat

Les activitats associades al lleure són alguna cosa més que un passatemps de la societat del benestar i des de demà divendres, pel que fa a Catalunya, s’afegeixen a la recuperació de la normalitat gràcies a l’ampliació d’horaris que va anunciar ahir la Generalitat. Això sí, sense arribar, per descomptat, a la normalitat anterior a la pandèmia. Es tracta d’un dels pilars econòmics del país, una font d’ocupació indiscutible i un dels emblemes internacionals que contribueixen decisivament a la puixança turística d’Espanya. Per raons sanitàries, l’hostaleria, el lleure –des d’espectacles fins a gimnasos i recintes esportius– i la cultura han estat sectors especialment afectats per les restriccions. Quan la pandèmia hagi passat, serà el moment d’avaluar amb rigor i objectivitat la relació entre aquests sectors i la propagació del virus. Ara, però, és el moment de recuperar activitats que resulten més gratificants que mai. Les mesures anunciades pel Procicat van en la bona direcció perquè les dades sanitàries així ho permeten i ha arribat el moment de consolidar la il·lusió col·lectiva per tirar endavant, en vista de l’èxit de les campanyes de vacunació. Aquells que dubtaven d’aquest remei tan vell i contrastat s’erren.

Naturalment, aquesta relaxació horària que prolonga l’activitat de bars, restaurants, gimnasos, estadis i pavellons esportius

Les dades sanitàries permeten ampliar els horaris nocturns i donar un respir a sectors en crisi

ha d’anar acompanyada de normes bàsiques, d’altra banda ja interioritzades per la població, el comportament de la qual en línies generals ha estat exemplar, pacient i comprensiu. Una excepció –aïllada– han estat els botellots, més nombrosos després del final de l’estat d’alarma, fet comprensible perquè la joventut té les seves singularitats, com les té la vellesa. Han respost majoritàriament a l’envit, en gran part per amor als seus i per consciència social. Exigir-los ara, amb l’estiu a tocar i amb els índexs sanitaris favorables, que no es relacionin o es diverteixin era excessiu. Les mesures del Procicat semblen, en qualsevol cas, ideades per erradicar els botellots.

L’augment dels aforaments permesos –sense arribar en cap cas al cent per cent– reforça també l’esport –el que es practica o el que es contempla– i els festivals estivals, tan incrustats en els hàbits culturals de l’estiu a Catalunya i la resta d’Espanya. Són sectors que han demostrat responsabilitat i capacitat a l’hora d’implantar i fer respectar les mesures sanitàries. L’economia és també un estat d’ànim i no hi ha motius, vista la tendència hospitalària, per no donar suport a aquests hàbits i sectors que alegren la vida de les persones. L’esperit optimista sembla niar en la llista de relaxacions i ampliacions d’horari, que probablement no seran les últimes. La pandèmia no ha desaparegut, però comença a quedar enrere.