L’alegria de viure

Doncs ja tenim l’evidència definitiva que la por als estralls de la pandèmia ha quedat definitivament enrere i que la vella normalitat s’instal·la a poc a poc entre nosaltres: a Mallorca s’han registrat els dos primers casos de balconing de la temporada. Cal recordar que el 2020 aquesta pràctica esportiva no es va poder celebrar per les restriccions que hi havia –no van arribar turistes– i que aquestes restriccions també van afectar molts altres esports, des del futbol al vòlei platja, per no esmentar les competicions castelleres, que no sé mai si s’han d’incloure dins de la categoria d’esports o no. L’última edició dels balconing games va tenir lloc el 2019, quan de la covid encara no en sabíem res, i va acabar amb un total de sis morts. Feia anys que a Forocoches havien creat fins i tot una Balcon League que classificava els participants per estats: cada ferit obtenia un punt i cada mort, tres. El Regne Unit era sempre el guanyador.

Els primers dos casos de balconing d’aquesta temporada només han aconseguit un punt per cap perquè, afortunadament,

Ja tenim els dos primers casos de ‘balconing’ de la postpandèmia

no han passat al que se’n diu millor vida. Van tenir lloc a Calvià, però en localitats i hores diferents. Un va ser a Peguera. Un home de 36 anys, de nacionalitat espanyola, va caure del balcó d’un primer pis. L’home va donar positiu en la prova d’alcoholèmia. Va explicar que s’havia deixat les claus dins del seu apartament turístic i que volia entrar-hi des d’una terrassa situada al pis de sota. Resultat: fractura i luxació del turmell. L’altre cas també el va protagonitzar un home, en aquest cas de 25 anys i neerlandès. S’estava en un apartament de Cas Català i va caure del balcó. Va patir un traumatisme facial. El van dur a l’hospital de Son Espases. Segons fonts sanitàries no cal que patim per la seva vida.

El crític d’art Alessandro Morandotti va dir un dia que tota tradició és “la suma dels vicis i els errors del passat”, però hem de tenir en compte que era un home desfermat, que buscava sempre l’aforisme épatant. Les tradicions no s’han de perdre mai, perquè són el fonament de la nostra civilització.