La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una altra guerra entre avis i ocupes en una finca municipal
Els inquilins d’un edifici per a persones grans de l’Ajuntament de Barcelona denuncien que estan desemparats
Els inquilins d’una finca municipal de pisos per a gent gran al 39 de Nou de la Rambla denuncien que els ocupes de diversos pisos els estan amargant la vida, que es droguen i fan la migdiada en matalassos a les zones comunes, que quan els recriminen la seva actitud els amenacen de tallar-los el coll. “I omplen de ferralla l’ascensor i l’espatllen”. Aquestes persones grans guarden l’anonimat perquè tenen por i se senten desemparades. Tampoc no volen que les fotografiïn. Com els veïns del 9 de l’Om. Allà també estan tots terroritzats.
“El meu fill va venir a viure amb mi perquè no m’atreveixo a sortir al passadís”, diuen, a l’uníson, al terrat. “Ja no puc dormir; miri les pastilles que m’he de prendre!”. “Sap què suposa per a nosaltres quedar-nos sense ascensor? Molts van en cadira rodes. Ens estan tancant!”. “La gent està venint a comprar droga, a vendre coses robades, a...”. “Fa poc l’Ajuntament va arreglar el portal, va netejar el terrat..., però baixi les escales i ja ho veurà...”. “Miri el feix de queixes que tenim; no ens fa cas!”. “Sempre havíem tingut alguns ocupes, però eren famílies normals amb conflictes; ara, en canvi...”.
“La culpa és dels del quart, dels últims a arribar –diu una dels ocupes–. Jo vaig llogar una habitació als pakistanesos que tenien ocupat aquest pis, i fa dos anys van marxar perquè els van arribar uns papers del jutjat, o sigui que me’l vaig quedar, amb les meves filles... No havíem tingut problemes fins ara. Això li sembla un pis de crac? Faci fotos! La culpa és dels del quart, que porten tota la xusma. Jo no penso marxar, jo estic amb els serveis socials...”. I mentrestant una altra ocupa, la de davant, assenteix. “Em vaig ficar al pis on hi havia la meva parella, que s’hi va ficar amb el que hi vivia, i després es va quedar sol...”. A la quarta planta ningú no obre la porta. I fonts municipals diuen que “l’Ajuntament treballa intensament en el manteniment de la finca, amb intervencions freqüents per incivisme i vandalisme. Actualment ens consten cinc situacions irregulars en què s’està treballant”. Els Mossos també estan investigant què passa en aquestes escales. De fet, es tracta d’un relat semblant al d’una altra finca també gestionada pel Consistori, també en el punt de mira dels investigadors, la del carrer Om.
Allà fa anys que molts veïns, molts també grans, lamenten que els ocupes de diversos pisos els amenacen tota l’estona, s’apropien de les zones comunes, volen fer-los fora per quedar-se l’edifici i fer-lo servir com a base per als seus mercadejos, uns tripijocs més aviat intermitents, aparentment improvisats i de pa sucat amb oli, sobretot si els consideres un a un, on no queden clars els papers que té cadascú...
Però setmanes enrere la denúncia per coaccions d’un inquilí va trencar la llei del silenci. I aquests dies els Mossos van desallotjar un d’aquests pisos. En el llançament els policies van trobar una petita plantació de marihuana. A l’habitatge no hi havia ningú. Així doncs, els Mossos acaben de demanar al jutjat que avanci tant com pugui les dates dels llançaments dels altres dos pisos ocupats i que dicti les ordres d’allunyament necessàries perquè la gent pugui viure en pau. Segons els Mossos, aquestes mesures cautelars són necessàries davant l’alarma social generada. Aquestes històries són molt més que simples problemes de convivència.
Els Mossos adopten noves estratègies per impedir que amarguin la vida als més febles