Laura Ponte, l’elegància antitendència

La model, que es defineix anàrquica, és feliç dissenyant per a núvies

BEGOÑA CORZO SUÁREZ Barcelona

Ponte (47) sempre ha estat un vers lliure de la moda. Pujar a una passarel·la l’estressava, però va desfilar per a Christian Lacroix, Karl Lagerfeld, Valentino o Gianfranco Ferré. Diu que se sent més còmoda amb un vestit jaqueta que amb un d’alta costura, però va ocupar portades de les millors revistes. Va formar part de la família del rei després de casar-se amb Luis Beltrán Gómez-Acebo Borbón (48), fill de la infanta Pilar, però es mostra desenganyada del joc polític i abomina l’establishment...

Amb vestit jaqueta, samarreta i sense maquillar assisteix a l’esmorzar virtual Nous hàbits, noves iniciatives de Citroën. Mostra que l’ego no té res a veure amb ella. i tampoc el tòpic de gallega que no se sap si ve o va, perquè no esquiva cap pregunta. Després de provar sort amb el disseny de joies, ara està centrada a crear vestits de núvia. Tot d’una manera molt artesanal, tant que atén a casa seva, a Madrid. “He tingut la sort de poder invertir temps i diners a aprendre oficis. No tot és tenir una gran marca, sinó aprendre el procés”, explica. L’aventura nupcial l’afronta “amb molt cor i respecte; després d’anys en la moda em vaig adonar que em faltava dissenyar sobre un cos sense pensar en una talla”. La producció és necessàriament molt limitada, perquè no té infraestructura. “No faig 40 núvies a l’any... No m’agrada produir coses, només si me les encarreguen, perquè, de fet, ningú no necessita res. El que m’agrada és el respecte per transformar coses que ja estan fetes. El talent no te’l reconeix vendre 1.000 vestits, ni es poden crear 200 marques; potser cal tenir menys ego i fer més coses en comú”, reivindica.

Reconeix que al seu casament hauria preferit anar amb pantalons i que després de la cerimònia es va canviar el vestit per uns texans: “Si em torno a casar, serà amb pantalons o amb un drap... Però no em casaré, m’ajuntaré”, diu rient, sense revelar si algú ocupa ara el seu cor.

Ponte es defineix com “la dona antitendències”, i considera que són un “invent de les revistes per orientar la gent que està una mica perduda”. Ella, que ha venut gairebé tota l’alta costura del seu armari, diu que ara consumeix molt poc i demana que “la moda tingui en compte tota la societat. Els joves consumeixen d’una manera més inLaura conscient, potser perquè busquen identitat, i les persones madures comprem pensant més en el temps. Però, malgrat que les marques abaixin preus de manera no sostenible, hi ha gent que no té capacitat financera per poder consumir”.

Diu que en Luis (16) i la Laura (15), els dos fills que va tenir amb Luis Beltrán Gómez-Acebo, li han ensenyat “a no mentir”, i que li agradaria “que fossin independents”. I afegeix: “No vull regir la seva manera de viure, estimar o pensar, sinó donar-los les eines. Que se sentin estimats i acompanyats. La seva mare hi serà sempre de cor, igual que el seu pare”.

Sobre el rei emèrit, oncle del seu exmarit, explica: “Em va sacsejar per perdre la por que es té quan s’entra en una família. Va ser encantador”. Respecte a la seva situació actual, s’imagina que “no és fàcil”. “El que em fa pena és la unitat familiar; és una situació trista, és una persona gran, és fora del seu país, i això és dur. Però no hi ha perdó per a ningú. La justícia haurà de determinar què ha de fer. És una situació complicada, com també ho és la de molta altra gent”, diu. I es pronuncia sobre els presos del procés: “No m’agrada que siguin a la presó. No soc catalana, però crec que hi ha

maneres de conviure i respectar. Tu tries ser el que vols, alguns fins i tot s’estimen més una altra pàtria que la seva... Hi ha estructures que no ens permeten un diàleg més humà i conflictes que l’enfanguen. Els polítics ens donen un poder enorme, però només un dia cada quatre anys... Crec més en la gent que funciona en xarxes petites”.

De la infanta Pilar, que va morir el 2020, en recorda el seu “amor i generositat”. I afegeix: “Estèticament tinc moltes coses seves. Li encantava vestir de blanc i deia que s’assemblava al Floquet de Neu. Sempre estava pendent, però sense ficar-se en la vida dels altres. Espero que alguna cosa d’ella corri per les venes dels meus fills”.

Ella es defineix com a “normaleta, familiar, casolana, cada vegada menys tímida... Tinc fama de seriosa però no ho soc, desorganitzada –tot i que m’ordenen els meus fills–, gens ambiciosa i amb menys pors. M’agrada viure intensament el moment i diuen que soc una persona molt lliure, però no sé què és la llibertat”. Laura Ponte vol viure al dia, i el seu dia a dia l’ocupen, de moment, els vestits de núvia.

Sobre el boom del disseny: “No es poden crear 200 marques; potser cal tenir menys ego i fer més coses en comú”

INSTAGRAM BERNARDO PAZ