A la llista negra... negra?

M’agradaria poder afirmar una altra cosa, però sembla cert que Picasso era masclista, misogin i va abusar del seu poder i va maltractar físicament i psicològicament les seves parelles. Fa uns anys vaig presentar a Barcelona el llibre d’Alicia Dujovne Ortiz Dora Maar: prisionera de la mirada. Llegint aquesta formidable i ben documentada biografia de l’excel·lent fotògrafa em vaig emportar una impressió horrible de Picasso i de molts surrealistes: quina colla de sàdics, narcisistes i misògins...! De Picasso crida l’atenció el seu afany perquè Dora Maar abandonés la fotografia, precisament el mitjà d’expressió en què ella era excel·lent, mentre que en la pintura només podia ser una ombra del gran Picasso. Hi ha dones castradores, però també hi ha homes castradors.

És difícil separar l’estètica de l’ètica i l’autor de la seva obra. A l’obra de Picasso hi ha molta agressivitat i violència. Tret de les seves fases malenconioses, clàssiques i tardanes, hi abunden les expressions de sexe ferotge i mort (fins i tot per denunciar-la). En canvi, l’amor es troba a les pintures de Chagall, i a més és un amor que vola. I la poesia és en Miró, en Klee, en Arp... I per descomptat en els millors poetes.

Ara bé: com es pot posar fi a la història de les arts i de la literatura...? És molt fàcil: prohibint tota menció als autors amb defectes greus, per exemple

Com es pot posar fi a la història de les arts? És fàcil: prohibint tota menció als autors amb defectes greus

l’egoisme, la misogínia, el masclisme, el sadisme... Potser se salvaran cineastes com Tati (però no Chaplin), filòsofs com Albert Camus (però no el nazi Heidegger), etcètera. I si hi incloem l’afició als licors i les drogues en quedarien molt pocs i molt poques. Així doncs, en aquest cas la caça de bruixes tampoc no sembla recomanable. I dir-ne llista negra és racista.