La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un compte pendent
L’At. Barceloneta busca la segona Champions en un final de cicle
Tenim un compte pendent amb la Champions; l’any passat ens vam quedar amb les ganes”. La veu és de Felipe Perrone, el referent del Zodiac CN Atlètic Barceloneta, però el sentiment és unànime a l’equip mariner: tot l’ímpetu que tenien l’any passat a la recerca de la seva segona corona europea, frenada en sec per la pandèmia –que va obligar a cancel·lar el torneig quan eren líders a falta de quatre partits per a la Final 8–, s’ha redirigit per afrontar des d’avui la fase final de la Champions a Belgrad.
El conjunt de la Barceloneta es desplaçava dimarts a la capital sèrbia amb sensacions estranyes: al convenciment que poden assaltar el tron continental, i a l’ambició i il·lusió per guanyar la seva segona Copa d’Europa, set anys després de la corona que van aixecar a les Picornell (2014), s’hi uneix la nostàlgia per un final de cicle que es consumarà dissabte amb l’adeu de Chus Martín després de vuit anys a la banqueta dels mariners.
Després de continuar arrasant en la competició domèstica (8 lligues i 8 Copes consecutives sota la seva batuta), Martín vol acomiadar-se “amb la cirereta, que és la Copa d’Europa”. El tècnic barceloní deixarà el club de la seva vida, per bé que continuarà entrenant (ha tingut contactes amb la federació grega), i ho vol fer tancant un cercle: va començar amb lliga, Copa i Champions i pretén acabar igual. “Seria un comiat perfecte. Sé que tinc el millor equip a Espanya,
Chus Martín tanca una etapa de vuit anys amb el desig de completar el cercle amb la segona Champions
guanyar la Lliga era gairebé una obligació, però a Europa és diferent, hi ha equips que ens doblen en pressupost, en plantilla. Cal anar a gaudir i a competir, a donar-ho tot i a somiar”, comentava el tècnic, conscient que “el camí és molt difícil, amb Olympiacos i Pro Recco a l’horitzó, però no impossible”. “L’equip està en un bon moment, preparat i conscient de la dificultat de quarts contra l’Olympiacos” (avui, 20.30 h).
A favor seu el Barceloneta disposa d’una trajectòria excel·lent aquest any (Lliga i Copa, amb 23 victòries, un empat i una sola derrota –a la final de la Supercopa–; i vuit triomfs i dues derrotes a la Champions), i d’un equip molt treballat, amb el mateix bloc de l’any passat i amb varietat d’arguments: una porteria sòlida, amb l’incombustible Dani López Pinedo; els veterans Perrone, Fran Fernández i Blai Mallarach, més els valors emergents ja consolidats; la columna vertebral de la selecció, com ara Alberto Munárriz, Álvaro Granados, Miguel de Toro o Marc Larumbe, i el toc forà d’especialistes com Michael Bodegas i Milan Aleksic.
“Són molts anys junts, ens coneixem molt bé i estem molt motivats; a més, és un moment especial, un final de cicle de 8 anys amb en Chus, que més que un entrenador ha estat el nostre tutor”, explica Felipe Perrone, conscient d’estar vivint, amb 35 anys, els últims capítols de gran rendiment. “No havia gaudit mai tant com ara de cada moment, d’entrenaments i partits”, comenta l’hispanobrasiler d’àvia catalana, la Núria, emigrada a Rio de Janeiro durant la Guerra Civil.
“Està sent un any molt estrany, no només atípic per la pandèmia, per com hem esquivat el virus i tirat endavant les competicions. En el terreny esportiu hi ha hagut moltes sorpreses: en waterpolo el Brescia ha guanyat la Lliga a Itàlia després de 15 anys, i a Hongria l’Szolnok...”, il·lustra Perrone. Malgrat que per ell guanyar la Champions no seria gens estrany. “D’acord que no som els primers favorits, però hi som, entre els quatre millors”, amb el Jug, el Pro Recco i el Ferencváros, l’únic que aquest any els ha guanyat dues vegades. A Belgrad només el veurien a la final.
“Són molts anys junts, ens coneixem molt bé i estem molt motivats”, diu Perrone