Brussel·les manté suspeses les regles de dèficit i deute fins al 2023

Recomana a Espanya una política fiscal prudent a partir de l’any vinent

Brussel·les ha marcat el camí amb polítiques expansives fins al 2023, afegint el matís que els països més endeutats comencin a aplicar la prudència a partir de l’any vinent, i deixant sense resoldre la qüestió essencial, a quines regles fiscals tornarem; un tema enverinat que s’entrarà a debatre a fons després de l’estiu.

Situant-nos en el present, el que va fer ahir la Comissió Europea és deixar congelades les regles fiscals durant tot el 2022, la qual cosa és el que quedava per decidir. Aquest any i el pròxim continua oberta la via lliure per a la política de despesa que estimuli l’economia. La denominada clàusula d’escapament, a la qual es va recórrer a l’inici de la pandèmia, només es desactivarà el 2023.

Un dels arguments que justifiquen aquest calendari és que tots els països hauran assolit els nivells de creixement prepandèmia a finals de l’any que ve, de manera que tornarà una certa normalitat, i amb aquesta també serà el moment de retorn a l’ortodòxia fiscal. És cert que la recuperació dels nivells prepandèmia és molt desigual, amb països com Alemanya que ja hi arribaran aquest any, i altres com Espanya, que no ho aconseguiran fins a finals del 2022, que fa preveure que també tindran més difícil el seu reajustament a la disciplina fiscal.

Tot i això, malgrat la recomanació clara de continuar amb les polítiques de suport, a partir de l’any que ve Brussel·les reclama una actuació fiscal més prudent dels països més endeutats, entre els quals hi ha Espanya. “El 2022, les polítiques fiscals han de ser més diferenciades .... Els països amb deute elevat han de limitar l’augment de la seva despesa corrent. Perquè una cosa és utilitzar les finances públiques per a les despeses corrents, i una altra utilitzar-lo en inversions en investigació, educació i infraestructures públiques”, va dir el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni.

Recomanació general que en el cas d’Itàlia i Portugal, amb el deute disparat, 159% i 125% respectivament, se’ls insisteix específicament que limitin la seva despesa corrent.

Per a Espanya, amb el deute en el 120%, no es va tan lluny, però se li demana que “el 2022 utilitzi el pla de recuperació per finançar inversions addicionals en suport de la recuperació mentre segueixen una política fiscal prudent”. És a dir, que es doni més suport als ajuts del fons de recuperació europeu perquè aquests, que suposen fins a 70.000 milions en subsidis, no penalitzen el seu deute.

Fonts europees apunten que no es tracta que països com Espanya no hagin de realitzar inversions amb fons nacionals, però sí que prioritzin més els ajuts europeus i que les pròpies s’apliquin amb un cert grau de precaució. En tot cas, són demandes qualitatives, no quantiposar tatives, no porten xifres incorporades. Amb les normes fiscals suspeses, les recomanacions són genèriques.

Un missatge semblant va enviar també el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis. “Una combinació adequada de la despesa, focalitzada en inversions mentre es mantenen altres despeses sota control, facilitarà el retorn a posició més prudents a mitjà termini, i això serà especialment important per als països amb deutes elevats”, va dir Dombrovskis.

És una contradicció recomanar seguir la política de despesa al mateix temps que es demana prudència als països més endeutats? Dins la Comissió Europea creuen que no. Ho justifiquen per la necessitat de preparar el terreny per a la tornada a l’ortodòxia fiscal i al compliment de les regles del dèficit i el deute. Insisteixen a evitar tant sí com no retirar prematurament els estímuls, però ja comencen a apuntar receptes per als països amb menys marge i que, en conseqüència, han de començar abans a en marxa les seves correccions.

Són adaptacions per tornar a una disciplina fiscal que ara no està definida, ni tampoc serà fàcil fer-la. Hi ha el marc actual suspès, amb els límits del 3% de dèficit, 60% de deute entre altres especificacions, i un debat a partir de setembre per modernitzar-lo. “És un tema molt

La Comissió demana a Espanya prudència en la despesa i que utilitzi els fons de recuperació per a les inversions

Queda pendent la decisió de quines seran les normes fiscals quan es restableixin el 2023

controvertit”, va reconèixer el comissari Gentiloni, un dels promotors de l’adequació de les regles que han estat molt criticades per excessivament rígides per molts països. Tot i això, els països del nord poden resistir-se a fer canvis que considerin que debiliten la disciplina fiscal, que sempre han considerat bàsica per a la zona euro.